David Bultà
David Bultà

Per als qui no et coneguin, et pots presentar?

Em dic David Bultà, tinc 46 anys, casat i 2 fills de 18 i 15 anys respectivament. Amant dels esports, vaig ser jugador de bàsquet durant molts anys a un bon nivell (semi professional) tot i no ser alt; avui dia procuro mantenir-me en forma practicant, quan puc: bàsquet, pàdel, natació, esquí …

Sóc Enginyer Tècnic Informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya i sempre he estat vinculat a l’empresa privada en càrrecs òbviament relacionats amb la informàtica.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Fins a aquest moment mai havia estat en política, i mai havia pensat que m’involucraria tant.

Per què participes en les primàries?

És difícil de resumir sense estar parlant molta estona, però intentaré ser concís. Bàsicament podríem dir que per tres motius.

El primer i més important és perquè estem vivint uns moments transcendentals i històrics per Catalunya. La ciutat de Barcelona, capital del nostre país, no en pot restar al marge i en silenci com fins ara. S’ha de posar al capdavant i treballar conjuntament amb el Govern i les entitats socials per accelerar cap a la implementació de la independència, l’aixecament de la suspensió de la República Catalana i el reconeixement internacional del país.

La segona raó de la meva candidatura és conseqüència del desencís que ha ocasionat tant en mi com en molta gent, la manera de com es va gestionar el moment post primer d’octubre. Em resisteixo a creure que els nostres representants no s’esperessin la reacció del “Gobierno” i tot l’aparell judicial. “Hi haguera hagut morts” no és una explicació creïble. I si es van pensar que ens regalarien la independència o s’asseurien a parlar-ne tranquil·lament, llavors estem davant d’una incompetència i una ingenuïtat molt gran. Crec que vam perdre una oportunitat d’or d’aconseguir la llibertat quan el 10 d’octubre es va suspendre la declaració d’independència, quan tots els mitjans de comunicació d’Europa i molts en l’àmbit mundial estaven pendents de nosaltres, s’havia d’haver forçat l’Estat espanyol a cometre l’error d’usar la força altra cop contra polítics i població civil. Jo haguera estat dels primers a tornar a posar el meu cos per protegir qui fes falta. Crec que a hores d’ara ja seríem independents. Per tant, ha quedat demostrat que els interessos dels partits polítics tradicionals i dels mateixos polítics estan sempre per sobre dels interessos del país, la dinàmica de partits actual basada en polítics professionals NO FUNCIONA i s’ha de canviar.

I això ens porta al tercer motiu de la meva candidatura, les primàries amb llistes obertes a tots els ciutadans és l’eina de futur per trencar aquesta dinàmica (en certa manera sectària) dels partits polítics. I per demostrar que les Primàries Catalunya són realment obertes a tothom i són el futur cap on hem d’anar, doncs aquí em teniu!!

Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis?

Des del meu punt de vista, queda clar que quan més hem avançat cap a l’alliberament de Catalunya ha estat quan hem desafiat i desobeït l’Estat espanyol, i quan entre tots, i quan dic tots em refereixo als polítics, a les entitats civils (ANC, Omnium) i a la gent (CDR inclosos), tots hem creat els “momentums” (com en diuen ara). Des dels municipis s’ha de començar a actuar realment com si fóssim independents en tot el que sigui possible, hem d’esdevenir ingovernables. També des dels municipis s’ha de començar, però seriosament, el procés constituent, i explicar barri a barri, sobretot en els més contraris a la independència, les virtuts i millores de la República Catalana. Només d’aquesta manera s’ampliarà la “base” i el suport.

Hem de crear el nou “momentum” per aixecar la suspensió de la independència, proclamar de nou la República, si cal des de tots els Ajuntaments, i defensar-la.

En el cas concret de Barcelona, estareu d’acord amb mi que la gestió del consistori pel que fa a la independència ha estat penosa, nul·la i fins i tot contrària; com es va demostrar el primer d’octubre amb la no cessió de col·legis electorals per la celebració del Referèndum; per tant, Barcelona ha de ser una de les peces principals del motor cap a la independència de Catalunya. Ha d’acompanyar la Generalitat i les altres institucions i entitats civils en tot el que sigui necessari. Barcelona com a ciutat internacional i referent mundial pel que fa a turisme, congressos, empreses tecnològiques o punteres, ha de ser un aparador i un altaveu del reclam d’independència del poble de Catalunya. Per la dimensió que té Barcelona, si es comencés des dels districtes i barris el procés constituent i s’expliqués els avantatges de la República, els resultats serien espectaculars. Ho tenim fàcil, cada dia l’Estat espanyol ens regala exemples de com NO ha de ser el nostre país.

Quins són els eixos principals de la teva candidatura?

Òbviament l’eix principal és la independència de Catalunya i la implementació de la República Catalana.

Tot i això, com a ciutadà de Barcelona, hi ha temes que veig que s’estan gestionant molt malament i que m’agradaria canviar. En el que podríem dir el meu programa electoral, hi parlo de proximitat de l’administració al ciutadà, de noves tecnologies, de seguretat, de mobilitat dins la ciutat, del transport públic, de turisme, urbanisme i habitatge …, és a dir, de pràcticament tots els grans temes de ciutat. Ara bé, m’agradaria destacar alguns punts que jo considero interessants.

El primer que m’agradaria destacar de les meves propostes per la ciutat, té relació amb la meva àrea professional: la informàtica; així doncs, aquesta proposta seria la de renovar completament com s’estan usant les noves tecnologies a l’Ajuntament. És fonamental que aquesta tecnologia ajudi a tothom a sentir-se molt més a prop i més ben atesos per l’administració; la tecnologia ha d’ajudar al fet que la gent participi de les decisions i sigui consultada. Trobo a faltar multitud d’aplicacions mòbils, webs fàcils d’usar … que facilitin la realització de gestions i fomentin la comunicació amb l’Ajuntament; òbviament hi ha d’haver una contínua campanya de comunicació per recordar i fer conèixer la revolució tecnològica de l’Ajuntament, Guàrdia Urbana, etc.

No vull allargar-me molt més, així que per acabar, m’agradaria explicar breument una altra proposta que considero interessant ara que està de moda el concepte “Smart City”. Està lligada al transport públic; a mi m’agradaria que Barcelona s’emmirallés en Tallin, capital d’Estònia, on han aconseguit que el transport públic sigui gratuït per a tothom. Vull destacar que només amb aquesta mesura l’ús del transport públic a Tallin va incrementar-se espectacularment, i ha disminuït en contrapartida el trànsit intern a la ciutat. Un cop aconseguit l’objectiu de reduir el trànsit intern, et pots començar a plantejar fer algunes grans modificacions urbanístiques que avui en dia són impossibles.