La Generalitat de Catalunya ha obert un procés de participació (https://participa.gencat.cat/processes/memoriademocratica) amb l’objecte d’impulsar una política pública de memòria històrica sobre la base d’una legislació harmonitzada i actualitzada. Per aquesta via, s’intenta integrar en una sola llei la normativa reguladora dels ens públics de memòria democràtica, i disposar d’un marc normatiu clar que millori la coherència i la transparència.
La consulta pública que s’està produint, disponible fins al 9 de desembre de 2018, busca un marc normatiu clar que millori la coherència i la transparència de la política de memòria històrica, assolir la reparació efectiva de les víctimes i les seves famílies amb l’ampliació i reconeixements dels seus drets legítims, garantir el compliment dels principis de la justícia universal promoguts per les Nacions Unides (dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició), assegurar la gestió coordinada de les administracions públiques en matèria de memòria històrica per obtenir resultats i reparacions pels afectats, els seus successors i la societat en general.
Cal dir que és un tema prou greu, a Catalunya hi ha 505 fosses comunes amb cadàvers repartides pràcticament per tot el territori; es calcula, tot i que es fa difícil de quantificar, que hi deu haver més de 20.000 persones enterrades en aquests llocs.
El cens de persones desaparegudes de gestió nacional des de 2003 és ara de més de 5.500 persones desaparegudes i en totes elles hi ha famílies al darrere que els busquen. Així, i tenint en compte que cada família consta de diverses persones que estan involucrades en la recerca, la repercussió en la societat és considerable.
La Generalitat de Catalunya ha atorgat, des de l’any 2000, més de 39.000 indemnitzacions a persones que han sofert privació de llibertat per motius polítics, gràcies a la publicació de dos decrets que ho han permès. Així i tot, aquests decrets limiten els supòsits d’indemnització i fan que moltes persones que varen estar a la presó durant la Guerra Civil, la dictadura franquista i la primera transició democràtica, quedin fora d’aquest dret.
En aquest sentit algunes veus autoritzades ja clamen per la incorporació dins d’aquest àmbit d’indemnitzacions, les provocades per les seqüeles del procés d’independència de Catalunya, i en especial, per la fermesa que està tenint, les derivades del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 sobre el futur polític de Catalunya com a nació mil·lenària.
