El republicanisme que no arriba

image_pdfimage_print

Volien prohibir els llaços grocs perquè són pertorbadors de l’esperit hispànic. Anaven amb porres a treure les urnes però diuen al jutge que només donaven cops de paraigües. Continuen volent suprimir les autonomies per manca de diners a patir del primer de gener quan el Banc Central Europeu deixarà de comprar deute públic espanyol. Sobren funcionaris a Madrid perquè no van eliminar funcionaris quan es va crear l’Estat de les autonomies.

Els partits no s’entenen per fer política democràtica plenament positiva. Els partits catalans també especulen amb les seves possibilitats electorals. La Crida de l’Honorable Puigdemont s’organitza a part del PDeCAT. Serà partit abans de Nadal.

Les esquerres tampoc no s’entenen. Diuen que el Twitter només arriba a un 10% de la gent. Les xarxes fan pena amb la quantitat de mentides i greuges que hi circulen. Molta gent vol la independència perquè no aguanten més l’Estat espanyol i les bretolades polítiques dels dirigents constitucionalistes.

Publicitat

Fa temps, era un mes de juny, Rajoy fou llençat fora del poder; això sí, democràticament i per via parlamentària. Com va dir Elena Costas a l’article al diari ARA, La corrupció tenia un preu, després de la publicació de la sentència del cas Gürtel, per primera vegada queia un govern a causa de la corrupció. Va estar a punt de passar fa dos segles amb reines de les Espanyes.

El 155, un any després, permet veure que es van esborrar les estructures d’estat catalanes i van quedar aturats projectes, van quedar perjudicats els col·lectius més vulnerables. Entre altres bestieses es van renovar concerts educatius amb centres que discriminen per sexe que el govern de la Generalitat no havia acordat.

La sorpresa l’ha donada el president Puigdemont oferint-se per ser segon de llista a les europees i acceptar a Oriol Junqueras al davant. És una maniobra oportunista? És un esquer per mirar d’incorporar els republicans catalans a la Crida?

Mentre els polítics es discuteixen, molta gent jove que no va a les reunions dels partits ni a les de les entitats nacionalistes, segueix enganxada a la beguda i les drogues. Cal alienar-se tan ràpidament com es pugui. Què és millor que l’alcohol? Les estadístiques són esgarrifoses.

Sabem que la drogoaddicció i l’alcoholisme embruteixen i espatllen el cervell. El rendiment intel·lectual cau sota mínims i entrem en la indigència intel·lectual. Es tracta de viure i de no acceptar responsabilitats quan no es veu un horitzó clar. Volen embrutir amb alcohol i droga la joventut catalana perquè no pensin en República?

Vam voler fer democràcia i arribar a la República Catalana amb un referèndum. Seguim creient en la necessitat de la independència i la constitució d’una nova República, a diferència del que diu el Tribunal Constitucional espanyol en sentències recents declarant il·legal un referèndum d’autodeterminació. I no cal parlar de la posició del govern espanyol que segueix la mateixa línia del PP.

Diguin el que diguin, el referèndum continua sent l’eina més adequada a fi de resoldre el conflicte provocat per l’autoritarisme del govern de l’estat central. Segueix el problema català com problema permanent, sense cap renúncia a seguir un procés pacífic i democràtic per capgirar la situació i recuperar la plena sobirania. Per què no pot Catalunya esdevenir República si ho vol el poble?

Els llaços grocs que no han pogut prohibir com demanava el PP, són el símbol de la lluita per la llibertat i la protesta ben visible per atribuir, l’Estat i els partits unionistes i conservadors, activitat delictiva als dirigents polítics en presó preventiva. Empresonar polítics d’acord amb una interpretació restrictiva de la llei, és una manera de “desinfectar” la política de dissidents.

Els partits espanyols es resisteixen a admetre que el futur és la República. Protegeixen la Corona quan saben que el poble no vol més Monarquia. El Congrés dels diputats està contra les iniciatives republicanes. República vol dir canviar la forma d’estat i la Constitució i sembla que això, pel que sigui, no els convé.

No estranyi que la Mesa del Congrés dels diputats hagi rebutjat també portar a votació una proposició no de llei presentada a iniciativa del PDeCAT sobre el paper del rei Felip VI en la crisi política a Catalunya, condemnant el seu posicionament i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials el primer d’octubre de 2017. Una reprovació que no ha tingut èxit pel veto de la Mesa.