És una evidència que la cultura de l’esforç, entesa des de la inexistència de la recompensa davant de la preparació o l’oportunitat, ha generat quelcom semblant a la transferència de responsabilitat —com citava Josep Ramoneda—. I alhora, l’ideal de la posició de poder vinculada al no-esforç, no fou el cas d’Ada Lovelace. En tot cas, la norma era que aquells que podien donar ús al seu poder tenien accés al coneixement. Advertència que, sovint, no es fa quan es tracta del gènere oposat. Una doble discriminació que ha sofert la dona.
Des d’aquesta premissa prèvia es recorda en aquestes dates el perfil d’Ada Augusta Byron King; visionària de la informàtica, considerada com la primera programadora en la història dels computadors des del disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. En les seves notes quedà recollit el primer algoritme.
Des de l’infinit tracte desigual que a efectes de salari i de posició des de la subposició, les dones de la fàbrica vivien a tall de duresa quotidiana, Ada Lovelace, aconseguí emprar precisament també per a «ser dona i de classe alta» amb una derivada sociològica imperiosa i imposada cap al no-res: no quedar al marge del progrés.
Poc o res se’n sap també, que traduí els treballs de Laplace, anomenat el Newton de França. Aquestes traduccions van ser utilitzades ni més ni menys que a la Universitat de Cambridge.
En el quadre de figures històriques, Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. I és que el 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron, anomenat Llenguatge de programació Ada. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.
