image_pdfimage_print

La Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona acull unes jornades de reflexió sobre filosofia política en relació amb el dret a l’autodeterminació i la secessió dels pobles. Aquestes jornades, dins les activitats de la Càtedra Ferreter Mora, compten amb la presència del professor emèrit de la Universitat de Duke, Allen Buchanan.

Aquest especialista en temes morals, dins el context internacional i, per tant, sobre les bones raons o no perquè un poble assoleixi la independència, té clares algunes qüestions que afecten directament els catalans.

En general, la secessió està justificada, des d’una perspectiva moral amb uns eventuals efectes jurídics, en quatre supòsits: ocupació recent, persecucions massives, discriminacions continuades o negació del fet diferencial.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Evidentment, al marge d’aquests quatres supòsits “raonables, des d’una perspectiva discursiva” sempre hi ha l’opció, “qui sap si amb efectes negatius” d’una decisió unilateral de resultes d’un sol referèndum d’autodeterminació. Tanmateix, per Buchanan cal partir, en un context internacional restrictiu a l’hora de reconèixer un nou estat, d’alguna de les “bones raons” exposades. I d’entre totes, almenys pel que fa al cas català, per ell la més sòlida és la negació del fet diferencial, com autonomia nacional dins de l’Estat espanyol (en la línia del que pretenia l’Estatut d’Autonomia del 2006). Per tant, si l’Estat espanyol persisteix a negar aquesta autonomia nacional, el ressort de la independència quedaria activat.

En aquest sentit, després de llargs anys de reclamació del reconeixement del fet diferencial català dins les institucions espanyoles, raó per la qual les forces unionistes el neguen sistemàticament, hom podria entendre que aquest ressort ja és aplicable de forma immediata, doncs la negació de l’autonomia nacional, tot i la seva menció constitucional (en forma, de l’atribut de nacionalitat) és permanent i repetitiva, i sense cap voluntat d’esmena des dels poders de l’Estat.

Allen Buchanan toca de peus a terra i exposa un itinerari llarg i molt difícil en l’evolució política catalana. Hi veu necessàriament un segon referèndum, sigui de ratificació o no d’una eventual constitució de la república catalana, a més d’una severa i penosa negociació amb l’Estat espanyol per la manca absoluta de col·laboració i d’interès.

La seva aproximació al conflicte entre Catalunya i Espanya de moment, tot sigui dit, no ha interessat als espanyols, i amb la idea d’una renovada autonomia nacional, tampoc del tot als catalans, els quals almenys l’han convidat per conèixer i apreciar nous punts de vista. Per ell, el fet que no sigui apreciat entre els espanyols és un símptoma clar de com el “motiu moral de la causa justa”, sobre la base de la manca de reconeixement del fet diferencial català (com a base d’una autonomia nacional), els incomoda i els qüestiona malgrat que no satisfaci les ànsies independentistes d’una gran majoria de catalans que volen constituir-se com un nou estat en forma de república.