La dissolució del Parlament de Catalunya de forma discrecional per part del govern espanyol va ocasionar, sense més, la supressió d’un parlament escollit democràticament i la vulneració del principi d’autonomia política protegit dins de la Constitució Espanyola. No obstant seguir una aparença de pautes de legalitat, seguint el tràmit del Senat espanyol, els efectes derivats de l’aplicació de l’article 155 es van assumir per part del Parlament català per donar l’oportunitat a una nova revàlida democràtica en unes noves eleccions. Ara aquell Govern, principalment des de l’exili, sota el lideratge del M.H.P. Carles Puigdemont, emet un comunicat de situació, igualment extrem.
Per ells, “tots aquests mesos de repressió, empresonament i exili, no han dissolt l’esperit cívic dels catalans i les catalanes compromesos amb la radicalitat democràtica”, i per això aquesta Diada Nacional “se celebrarà en unes circumstàncies excepcionals”, i s’ha de celebrar tenint en compte que coneixem prou bé “l’estratègia de la provocació” dels oponents a les llibertats públiques i els drets fonamentals, inclòs, en especial, el dret a l’autodeterminació, en general i de Catalunya en concret.
Les propostes del Govern que no va poder ser restituït, malgrat el resultat a les eleccions democràtiques del 21 de desembre de 2017 (un resultat que segurament ningú s’esperava), són constructives i sense cap ressentiment: “construir alternatives, diàleg amb tothom i respecte a la diversitat”, a fi de consolidar sobre aquesta pauta “la llibertat de Catalunya”, encara que sigui atacada, menystinguda o ignorada.
Finalment, des del Govern legítim, s’apel·la a reforçar els valors de la república, entesa, en el context del comunicat, com un ideal filosòfic (de democràcia, progrés social i solidaritat). En canvi, la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya, parla d’un objectiu polític, “fem la república catalana”, com a iniciativa pràctica per restablir la vigència de la declaració d’independència del passat 27 d’octubre de 2017, de moment, sense efectes jurídics.
El Govern legítim, a la seva manera, intenta exercir de govern de tots els catalans en el sentit autonòmic, al qual està acostumat la ciutadania catalana. Per això, conclou que el primer d’octubre els catalans “van decidir mirar el futur”, sense assumir ni la legalitat del referèndum d’autodeterminació de Catalunya —prevista en la Llei 19/2017, de 6 de setembre de 2017—, ni els efectes que provocaria un eventual resultat positiu a la pregunta de “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”
Per ells “hem emprès un camí que sabem llarg i complex”. El comunicat el signen tots els membres del Govern, inclosa, entre altres, Clara Ponsatí, però també Carles Mundó i Meritxell Borràs, que romanen a Catalunya, la resta són a la presó o a l’exili.
