Aquest dissabte Quim Torra candidat a president de la Generalitat ha fet el seu discurs d’investidura. S’ha servit de totes les llengües perquè tothom l’entengui bé. En el seu discurs hi havia missatges per a tothom, Claude Juncker inclòs.
Abans de sortir al faristol per adreçar-se als diputats i diputades del Parlament, els diaris de Madrid, sense escoltar-lo ja el titllaven de president titella, xenòfob, farsant, colpista, de fer més greu la inestabilitat, de menyspreu als principis i valors de la democràcia.
La Moncloa, després del discurs, tracta el candidat Quim Torra de sectari i divisori. Allunyat del que els catalans moderats i constructius volen pel moment present i per la Catalunya del futur. La Constitució, l’Estatut, les regles de joc, segons Garcia Albiol, són els límits de qualsevol diàleg, doncs, o s’està amb la llei o contra la llei.
L’ABC de Madrid il·lustra la portada amb la foto de Quim Torra i la reproducció de tuits que diuen la veritat, però molesta als que practiquen la violència física i moral i reparteixen més misèria que mai; insistint en la campanya de desacreditar Catalunya parla de 3.873 empreses que diuen n’han marxat, quan saben que no és veritat, i a més Catalunya és el territori amb menys atur de tot Espanya.
Com informa avui Le Monde, fora d’Espanya s’espera el desbloqueig per facilitar la formació de Govern a Catalunya. Però aquest matí, els silencis de PP, C’s i PSC han deixat clar que el “constitucionalisme” segueix fent front comú i oposant-se a tot candidat que no es presenti com claudicant davant l’Estat.
Quim Torra, pràcticament el 131è Molt Honorable, ha destacat inicialment que som en un període de provisionalitat i que continuarà el mandat republicà. Ha dit que mantindrà la voluntat d’aplicar el mandat que emana de la ciutadania i que cal fer govern i diàleg.
Ha recordat que som gent d’entesa i volem arribar a acords, com deia Turull i del qual ha recordat que som gent de pactes demanant al govern espanyol de seure en una mateixa taula amb el Govern de Catalunya per parlar de govern a govern.
El que ha dit no sembla pas fora de la llei espanyola, cosa que s’hauria de tenir en compte a la Moncloa i reflexionar si estan fent les coses com cal en un govern democràtic.
Quim Torra ha fet referència a un discurs del llavors príncep Felip, de l’any 1990, en el qual va dir que “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. Però ara resulta que hi ha presos polítics i exiliats. Evidentment aquesta frase xoca amb el missatge televisat del mateix Felip ja rei el 3 d’octubre de 2017, exigint la unitat d’Espanya i acusant el govern català de colpista i de fer il·legalitats.
Quim Torra repeteix en el seu discurs que invita Rajoy a enraonar i que no renunciem a res; tampoc renunciem a posar-nos d’acord amb el govern d’Espanya.
Ha convidat encertadament a Claude Junckers a una mediació democràtica en la crisi catalana, ja que som ciutadans europeus i no ho hauria de defugir.
Segons Quim Torra, ha de prevaldre la raó i la pau. Hem de superar la injustícia com a país perquè tots recuperin la llibertat i la vida, assenyalant que la crisi política catalana és també una crisi humanitària.
Hem de fer que en aquest país es parli de vida, ha dit, i infondre esperança per a la reconstrucció moral de la societat. Necessitem tornar a l’humanisme, la llibertat i la cultura com a eix de la política.
Quim Torra ha assegurat que farem política basada en els valors republicans participatius, perquè sense ciutadans lliures no hi ha república, és a dir, no hi ha un canvi real ni un nou model de referència.
S’ha pronunciat pel respecte escrupolós dels drets humans i la dignitat humana. També ha dit que a cada pas impulsarem un procés constituent amb la participació de baix a dalt, per fer els pactes nacionals sobre com volem viure.
“A qui pot fer por que el nostre país es constitueixi sobre la màxima radicalitat possible?”, preguntava Quim Torra.
Proposa polítiques de progrés contra l’intent de fracturar la societat i fer una bona política redistributiva. S’ha pronunciat a favor de la renda garantida de ciutadania per donar esperança a les famílies que s’han quedat endarrere, i acabar també amb les diferències salarials.
Ha manifestat de manera rotunda i contundent que primer la democràcia, perquè són els ciutadans els que tenen la capacitat de decisió.
També ha dit que hem de recuperar la legalitat política i l’art de discutir, s’han de restaurar les institucions catalanes, i afirma que l’Estat ha de reparar i restituir tot el que ha destituït.
Exigeix el candidat una política econòmica dinàmica, capdavantera i productiva, un pla d’industrialització.
També vol lluitar contra el canvi climàtic i aposta per les energies renovables.
Exigeix resoldre el dèficit fiscal per poder fer la inversió en infraestructures que Catalunya necessita.
I s’ha pronunciat per seguir amb la internacionalització i la xarxa exterior per servir els interessos de Catalunya al món. L’Institut Ramon Llull serà una eina de la llengua de Catalunya.
Ha dit que es denunciaran a les institucions internacionals totes les violacions de drets.
Ha sentenciat que no hi ha Catalunya sense Europa. La qual cosa vol dir que exclou una Catalunya fora d’Europa o arrenglerada amb tercers països.
Ha fet seu el programa de govern de Turull, afegint que la llibertat de Catalunya l’ha guanyada el poble i demana al poble que la defensi davant el fracàs d’un Estat que ha volgut exercir la violència contra el poble.
Nova sentència: “Sempre fracassarà qualsevol intent de força que vulgui destruir les idees i les persones.”
Ha recordat que Muriel Casals deia que el futur depèn de la fe en el nostre país, recordant immediatament que Catalunya i república són inseparables.
Un bon discurs, un magnífic plantejament que s’allunya de la política de dretes a què ens tenia acostumats la gent de Convergència, mentre es debat el declivi del Partit Popular en retrocés, informava Enric Juliana a La Vanguardia dimecres 9 de maig.
Quim Torra és la bona orientació, més enllà de les dretes. Les esquerres poden cooperar sense reticències en la governabilitat de Catalunya i la seva recuperació a l’espera de fer possible la república.
Saben a Madrid que els nacionalistes catalans poden tenir en el futur, junt amb els bascos, una posició determinant de la futura política en la qual el 155 quedarà obsolet. Les amenaces no serviran per a res. Els procediments polítics, dits judicials, oberts per rebel·lió imaginària s’hauran de tancar i obrir les portes de les presons. La democràcia no es fa enviant els dissidents a presó.
És doncs l’hora del diàleg i de l’evolució de la política, de la reforma de la Constitució, de les lleis i de treure tot el que fa referència i s’arrossega de la legislació de la dictadura. El govern del Regne d’Espanya també ha de fer un pas cap al diàleg lliure i obert, sense condicionaments previs, en lloc d’escandalitzar-se.
