La Plataforma per la Llengua prepara una campanya de gran abast per a esperonar l’ús de la llengua catalana, promoure-la com a nexe de cohesió social de tota la ciutadania i protegir-la davant dels atacs que rep.
La transmissió i l’ús de la llengua catalana ha permès a moltíssimes persones arribades d’arreu viure amb tota normalitat el dia a dia del país, senzillament perquè han adoptat el català. Catalunya és un país d’acollida que va consensuar fer del català un valor de cohesió social. L’ONG del català creu que aquest consens s’ha de preservar i protegir en un moment en què hi ha dades sociolingüístiques que apunten que la seva evolució es podria estroncar. És cert que ens trobem en un moment en què el coneixement de la llengua catalana registra les xifres més elevades de la història. Concretament, més del 80% de la població assegura que té competències molt altes en aquesta llengua, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat. Ara bé, també hi ha dades que, si es consoliden en el temps, podrien representar un retrocés evident en l’ús de la llengua, amb una afectació social clara. És a dir, encara hi ha molts àmbits de la societat on el català té molt recorregut per créixer i normalitzar-se. Per exemple, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, només el 35% dels habitants té el català com a llengua d’ús habitual.
De la pantalla al carrer
Per conscienciar la societat d’aquesta situació, la Plataforma per la Llengua impulsarà una campanya de gran abast titulada “El català, llengua comuna” que compta amb la participació de personalitats destacades de la societat que no van tenir el català com a primera llengua però que l’han adoptada, el comparteixen i n’impulsen l’ús. Els testimonis, que inclouen noms del món de la política, la cultura i els mitjans de comunicació, parteixen dels orígens i l’experiència d’aquestes personalitats per a reivindicar que la llengua catalana és i ha de ser la llengua comuna de tota la societat, independentment del lloc de naixença, les opcions polítiques, la religió, l’edat o la classe social.
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, l’activista Albano Dante Fachín i l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, són alguns dels quinze participants que aquests dies han començat a enregistrar els vídeos, que tindran format d’entrevistes.
La campanya “El català, llengua comuna” es llançarà coincidint amb els 25 anys de l’ONG del català, una entitat que reivindica i promou l’ús del català al mateix temps que defensa la llengua dels atacs i les discriminacions que pateix. Amb més de 15.000 socis, la Plataforma per la Llengua ha aconseguit canvis socials i lingüístics notables i recentment ha recollit prop de 110.000 adhesions de suport a la campanya “La llengua no es toca. Aturem el 155!” per a denunciar l’intent del govern espanyol d’arraconar el català de l’Administració i suprimir el sistema d’immersió lingüística de l’escola catalana arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Estem tant acostumats que no ens adonem de com és de greu que hagi de ser la societat civil qui s’organitzi i pagui campanyes de promoció d’una llengua que hauria d’estar protegida i discriminada positivament per l’Estat, quan en realitat succeix tot el contrari, és l’Estat qui l’assetja amb tots els seus mitjans per aconseguir la seva mort per inanició.