Grups i personalitats sobiranistes s’han adreçat a les institucions europees perquè reclamin al govern espanyol el reconeixement del referèndum convocat per l’1 d’octubre i el cessament de tota actuació repressiva “contra càrrecs polítics del Parlament, Govern, alcaldes i ciutadans”.
Els interpel·lants demanen que la Comissió Europea i el Parlament Europeu avaluïn la greu crisi institucional creada pel govern d’Espanya “amb mètodes de violència física i l’ús de forces militars (en referència a la Guàrdia Civil) en funcions de policia judicial i policies locals de municipis, sense manament judicial”.
La petició, que s’ha lliurat a la seu de les institucions europees a Brussel·les, sol·licita que amb urgència “se suspengui el dret de vot del cap del govern espanyol o els seus representants a les instàncies i institucions europees mentre continuï la crisi creada per la negativa de l’Estat espanyol a facilitar la celebració del referèndum d’autodeterminació i proposar un tractat de pau, amistat i bon veïnatge i cooperació amb una República Catalana independent de l’Estat espanyol en cas de victòria del sí en el referèndum convocat pel Govern de Catalunya en territori català, examinar de decretar l’expulsió del Regne d’Espanya com a estat membre de la Unió Europea per accions contràries als principis i valors de la Unió Europea, drets fonamentals de l’article 2 i concordants del Tractat, quines obligacions incompleix flagrantment l’Estat espanyol”.
L’escrit, promogut per Socialistes pel Sí, amb el suport de polítics de Solidaritat Catalana per la Independència i d’entitats com el CADCI i la Comissió de la Dignitat —que presideix l’advocat i historiador Josep Cruanyes—, el Grup d’Estudis Polítics, el col·lectiu Patriotes de Catalunya i persones independents, està encapçalat per l’advocat Pau Miserachs, Coordinador Territorial a Barcelona de MES (Moviment d’Esquerres) i membre de la Plataforma d’Esquerres per la Independència que reuneix des de socialdemòcrates a Procés per la Independència, ERC i la CUP, sindicalistes de CCOO per la independència i entitats. Entre els signataris es troben Francesc Raventós, Jordi Casanova, Ferran Camps, Daniel Laspra, Jordina Farrell, Artemi Rosich, Manel Manzanas i Josep Maria Vall.
Pau Miserachs: “Rajoy vol fer de Barcelona un Guantánamo Bay”
L’advocat Pau Miserachs, coordinador territorial a Barcelona de MES Moviment d’Esquerres i membre de la plataforma Esquerres per la Independència, ha dit aquest matí en la roda de presentació celebrada al Col·legi de Periodistes, que l’actuació del govern espanyol “va camí de la recuperació del sistema dictatorial del que vàrem marxar l’any 1975”, afirmació que després ha matisat tot dient que alguns “s’hi van quedar” per, a continuació, sentenciar que “el problema és Mariano Rajoy”. Tot això, en el context d’un discurs en què ha afirmat que l’Estat “no vol fer una Barcelona olímpica sinó un ‘Guantánamo Bay'”. També ha assenyalat que s’està vulnerant, de manera “flagrant”, els principis de la Unió Europea tot “ignorant” el Dret internacional aplicat a la situació catalana i, fins i tot, els d’una Constitució espanyola que, al seu article 23 reconeix la democràcia directa.
Al seu torn, Ramon Vinyals, fundador del Grup d’Estudis Polítics i dirigent de la maçoneria, ha opinat que l’Estat arrossega un problema “moral i jurídic” perquè l’actual Constitució espanyola és “gairebé il·legal”, atès que era de “transició” i s’hauria d’haver “depurat”. Per exemple, pel fet d’haver permès una llei d’Amnistia “declarada il·legal per l’ONU”. Seguint amb el fil, ha afegit que “fa una mica de por mirar els currículums dels que manen ara” a Espanya.
Representant a la Intersindical-CSC, Carles Sastre ha destacat “l’impecable procés del referèndum” i ha remarcat que amb l’actuació governamental espanyola “veiem com es posa en risc als treballadors amb absoluta impunitat”. Per a Sastre, ens trobem en un estat de setge encobert.
També ha parlat Montse Sánchez, presidenta de Súmate, que, contundent, ha sentenciat que el referèndum que no es deixa fer “el farem igualment, i de forma cívica”. Alhora, ha incitat al jovent, fins i tot aquell que no té edat per a votar, a acompanyar les persones més vulnerables, els més grans, a les urnes. El lema d’aquests joves menors, per a convèncer, ha proposat que podria ser “jo no puc votar. Vota per mi i el meu futur”.
Finalment, David Folch, representant de Solidaritat Catalana per la Independència, ha donat “ple suport” a aquesta “internacionalització del procés”, i ha recordat que, més enllà de votar, caldrà mantenir l’alerta en els dies posteriors al referèndum.
El principi democràtic per damunt de la llei injusta
El document recorda que l’article 2 del Tractat de Lisboa de 2007 assenyala que la Unió Europea es fonamenta en els valors i el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. S’empara, a més, en diversos tractats internacionals subscrits pel Regne d’Espanya, preeminents sobre el dret espanyol, que reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació, així com la preeminència del principi democràtic per damunt de la llei injusta i limitadora dels drets.
També enumera una sèrie d’articles de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea que defineixen la dignitat humana com inviolable i que ha de ser respectada i protegida. El document esmenta, en concret, el dret a la llibertat i a la seguretat, la llibertat de pensament, d’expressió i d’informació, la llibertat de rebre i comunicar informacions o idees sense ingerència de l’autoritat pública, i el respecte al pluralisme dels mitjans de comunicació, el dret de reunió pacífica i la no discriminació per pertinença a minories nacionals. En contraposició a aquests drets, l’escrit relata les citacions judicials a alcaldes, els escorcolls policials, la censura als mitjans de comunicació, les amenaces als ciutadans cridats a constituir les meses electorals, la prohibició d’actes, la retirada de propaganda, la intervenció d’efectes postals i altres conculcacions dels drets bàsics en un estat democràtic.
En opinió d’aquestes personalitats sobiranistes, l’Estat espanyol no ha trencat amb el règim de la dictadura perquè “funciona en base a un sistema polític evolucionat de la mateixa dictadura amb transposició a la reforma política i la Constitució de 1978”, pilars sobre els quals es basa ara l’oposició del govern a la celebració del referèndum.
