Un cop neutralitzats els membres de l’escamot terrorista, la Generalitat, amb el seu President al capdavant, en general, i els Mossos d’Esquadra, en particular, han assolit una visibilitat mundial, probablement com mai abans. No debades, el tema de la seguretat i el contraterrorisme se situa al capdamunt de l’agenda política, no només de cada estat en particular, sinó de les grans cimeres globals. És quan Catalunya hi diu, i sobretot, hi actua, en aquest àmbit, que assoleix, i ho fa a la catalana, és a dir, ben fet, quan el món l’escolta, la valora. Podem dir que en aquests darrers dies, precisament perquè han estat tràgics, amb la resposta del govern, dels cossos policials i d’emergència, que Catalunya ha presentat mundialment, la seva candidatura a ser, si així ho vol el poble català, un nou estat. A partir d’ara, res ja no serà igual. Al món ja ens compten. I encara ens comptaran més quan desenvolupem una estratègia pròpia de defensa, naturalment amb component militar inclòs, que ha de passar clarament per la doble dimensió, europea i mediterrània, sense oblidar la transatlàntica. Un repte, que no podem deixar ad kalendas graecas, ans ben al contrari, hem de ser capaços de desenvolupar i difondre, per generar en el nostre entorn i en les grans potències globals, una atmosfera de confiança i seguretat. Els fonaments ja estan posats, però queda una enorme i excitant feina a fer.
La reacció espanyola, la intoxicació
La sensació de derrota en tota regla és la que predomina a Espanya. La decisió de no elevar al Nivell 5 la situació d’alerta terrorista, que hauria permès el desplegament de l’exèrcit ha estat molt mal rebuda per una part molt important de la societat espanyola. Com una embeinada de dimensions, aquesta sí, siderals.
Tot i això, amb l’arribada dels quatre detinguts a l’Audiència Nacional, és a dir, a territori amic, comencen a recuperar l’alè que se’ls havia estroncat en les darreres hores, quan van ser sotmesos a un bany per Puigdemont, Forn i, sobretot, pel nou heroi (per accident?) de les xarxes socials, el Major dels Mossos, Trapero.
És curiós que el primer que fa és deixar en llibertat un dels quatre detinguts, clavant un primer clatellot als Mossos i ajornant la decisió respecte un altre, a l’espera de nous registres.
Però la principal reacció espanyola ha estat, com passa sovint, la mediàtica. I disparen amb bala. Així, l’ofensiva ha consistit en afirmar que un dels terroristes morts, estava vinculat a l’independentisme, a través de la seva participació en l’Assemblea Nacional de Catalunya.
Comunicat de l’ANC
Davant d’aquesta intoxicació informativa, l’ANC va emetre ahir un comunicat on precisava els següents aspectes:
1.Que Younes Abouyaaqoub no era voluntari de l’ANC ni de la campanya del Sí.
2.Que Abouyaaqoub no es va registrar mai a cap Diada de l’Onze de setembre.
3.Que ningú de l’Assemblea Territorial de Ripoll ni de la sectorial d’Immigrants per la independència va tenir-hi mai contacte, ni va estar mai en cap paradeta repartint informació.
4.Que totes aquestes dades demostren que Younes Abouyaaqoub mai va tenir cap relació amb l’ANC ni amb la campanya del Sí.
El comunicat finalitza dient que “troba sorprenent que alguns mitjans hagin publicat una informació tan delicada sense haver-se posat en contacte amb cap responsable de la campanya del Sí o de l’ANC per contrastar la informació”.
Tot sembla indicar que, en les properes setmanes, i en l’horitzó, ja immediat, de l’1-O, d’intoxicacions com aquesta en llançaran més, probablement, cada cop més desesperades i malintencionades. Senyal que anem pel bon camí.
Encara pretenen,que després de la seva poca elegància,davant els atacs a la nostra capital,amb totes les seves misèries,burles,insults de tota mena,dia si,dia també,editorials de diaris estatals menyspreant i ofenent sense cap tipus de rigor i ètica,anem plegats a una manifestació??? No,Jo no comparteixo espai a Barcelona,amb aquesta gent,que impedeix per tots els mitjans,que m’acosti a una urna,on em criden nazi,colpista,radical adoctrinat i altres barbaritats,i ni tan sols en una ocasió així,saben estar callats al costat de les víctimes. No. O anem cap a Ripoll,demostrant que els Barcelonins,ens importa tot el pais,no solament la capital,o em vaig a ramblejar, homenatjant a les víctimes i recuperant les rambles,però al costat del Borbó Rajoi,Colau,Coscubiela,Iceta o Arrimadas,ni de broma.
El meu dolor,i la meva sensibilitat,gens tenen a veure amb la d’ells,i a les proves del El Pais,La Vanguardia,El Periodico,i la resta de pamflets madrilenys em remeto.