Francesc Cara (Hospitalet del Llobregat, 1967). Coordinador de mobilització de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Treballa de transportista durant el dia i vespres i nits dedica hores de son a l’organització de l’11 de setembre. És membre de l’ANC des de la manifestació del 2012, quan es va apropar a una parada i va preguntar: què puc fer per ajudar?
Quina és la simbologia del “+” d’enguany?
El “+” vol afegir a tothom. Ens definim i ens defineixen com una associació transversal, venim de partits, d’entitats, de la societat, motivats per múltiples raons… La suma del més és la suma de tothom qui vulgui, de tothom que tingui un motiu per estar per la independència. No hi ha 10 raons, hi ha centenars de raons per estar a Passeig de Gràcia amb Aragó l’11S.
Per què és important inscriure’s?
Per tal de ser pràctics. Perquè la primera que es va organitzar en principi era una manifestació, començant en un punt i acabant en un altre, i el 2012 ja vam veure que amb un milió i mig de persones, amb aquest poder de convocatòria, calia estructurar-ho.
El 2012 es va caminar molt poquet, l’any següent, el 2013, a la Via Catalana, havíem de tenir un control exacte per tal que els 400 km estiguessin plens i l’única manera era inscriure la gent. A més a més, a l’Assemblea sempre hem buscat una simbologia, sempre hem volgut dir alguna cosa amb l’11 de setembre. A la “V” volíem mostrar que la gent no hi anava per casualitat, que som ordenats, estructurats, organitzats, que som un gran país, capaços d’assolir tots els reptes que se’ns presentin.
No és casualitat que les concentracions de l’11S arribin als mitjans internacionals, és fruit del treball de tots.
Què li diries a la gent que està cansada de fer performances?
Hi pot haver gent cansada, però encara n’hi ha molta més que ens pregunta que “Què farem l’11S?”
No podem estar cansats. Fem performances, concentracions cíviques que apleguen centenars de milers de persones. Tenen molt d’èxit, potser perquè ho fem d’aquesta manera, amb un to festiu, sempre són en positiu, sempre intentant explicar què volem, i la manera no seria que cadascú sortís amb una pancarta. Aixecar les cartolines a la Meridiana, quan va passar el punter… És per fer-ho més vistós, bonic, però també amb missatge, un projecte de tots, i també, com ja he dit, és important que arribi als mitjans internacionals.
Fa deu anys no ens pensàvem pas que seríem on som ara. Fent retrospectiva no ens hem de sentir cansats o desmoralitzats. Tornem enrere, pensem una mica, què estàvem reclamant el 2010 quan, més que reclamar, estàvem indignats, i set anys més tard, el Govern de la Generalitat té el compromís de fer un referèndum i si surt el Sí, declarar la independència.
Per què és important aquest 11S?
En aquesta manifestació no podem faltar-hi. Ja sé que ho hem dit moltes vegades. Aquesta és realment la definitiva, i no vull dir que no ens ho juguem tot, perquè no és una frase que m’agradi perquè dóna la sensació de risc. Però hem de demostrar que no s’ha desinflat el suflé i que les nostres aspiracions no s’han rebaixat: volem votar l’1 d’octubre. Fa 5 anys que sortim al carrer massivament i aquesta espero que sigui la que més gent surti.
Com va el ritme d’inscripcions?
Bé, va molt bé, perquè aquest any anem una mica més avançats que altres anys. L’Assemblea i les comissions implicades hem anat una mica més ràpid per una qüestió de continuïtat, ja que aquest any no s’ha escollit nou secretariat i per tant la comissió de mobilització té els mateixos integrants que vam participar en l’elaboració de la idea, i això ha facilitat molt les coses.
Així doncs anem avançats i anem bé d’inscripcions, de fet el web en algun moment s’ha col·lapsat.
Ens pots donar algun detall més de la campanya unitària? Quin paper tenen assignat els voluntaris?
Des de cada entitat i partit que participem en la campanya unitària aportarem raons molt diverses que faran molt més gran la campanya. De fet, una de les coses que volem, com ja he dit abans, és que l’11S sigui el trampolí de la campanya i una crida a tothom que cregui que l’únic camí és la independència.
El paper dels voluntaris serà el de sempre, fer de columna vertebral, com en qualsevol dels actes, accions i manifestacions que organitzem. És tan fàcil com això: el paper dels voluntaris és de fet el paper de l’ANC.
Què farà l’ANC després de la Independència?
Es dissoldrà i descansarem [riu]. Em dedicaré a la família, a la feina i als amics, que els tinc abandonats, jo i tots els secretaris. L’ANC es va crear per arribar a la independència, evidentment també caldrà consolidar-la, si l’1 d’octubre guanya el Sí, el dia 2 no es dissoldrà l’Assemblea, continuarem tenint feina acompanyant el procés post independència. I en el moment que ja estigui consolidat, llavors sí.
Què passarà l’1 d’octubre?
Que votarem i guanyarem, i que el Govern haurà d’assumir els compromisos, tal com està fent fins ara. El Govern, cada pas que està fent és sense feblesa, malgrat estar fent una cosa que no s’ha fet mai i tenim un estat en contra. I l’Assemblea estarà al costat del Govern.
Teniu pensades mobilitzacions ciutadanes de cara al 2 d’octubre?
Si és necessari, nosaltres sortirem al carrer, i la prova està que sempre ho hem fet, quan ha calgut. Per ajudar el Govern i defensar la democràcia, perquè de fet no és altra cosa. Posem les urnes i decidim, i qui té una idea no la deixa anar.
A tots els que creuen que encara es pot dialogar, parlar amb l’Estat espanyol. Què se’ls hi pot dir a aquesta gent?
Doncs que és gent que té molta bona fe, i l’únic que ha de fer és tirar enrere i veure tots els precedents que tenim fins ara. No hi ha cap evidència, l’Estat espanyol no ha donat mai el mínim indici per poder-hi parlar de tu a tu. Podrem parlar de tu a tu amb l’Estat espanyol quan siguem independents. Quan siguem dos estats: ara ens asseiem i parlem.
Jo conec gent que vol una República per Espanya, però que s’ha adonat que no hi ha manera d’aconseguir-ho si primer no hi ha una República Catalana, i aquesta gent votarà Sí i construirà també el nou país.
