La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració dels de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha elaborat un informe que avalua l’acompliment i l’incompliment per part de l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per al període 2013-2016. El document recull nombrosos greuges jurídics del l’Estat envers la llengua catalana i l’occitana. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat que “l’Estat no ha fet cap pas efectiu per millorar l’acompliment de la Carta europea des del darrer informe que es va emetre, que ja era sensiblement negatiu.”
Tot i que l’Estat espanyol va subscriure la Carta Europea l’any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l’acompliment, com han anat reflectint als diversos informes emesos les indicacions del Comitè d’Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
L’informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d’elaborar un informe únic per al conjunt de l’Estat d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d’Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives.
Un diagnòstic complet dels greuges de l’Estat
L’Informe, a petició del Consell d’Europa, fa especial atenció en els àmbits següents: ensenyament, justícia, autoritats administratives i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats i serveis culturals, vida econòmica i social i intercanvis transfronterers. Entre d’altres aspectes, l’informe de la Generalitat denuncia l’incompliment per part de l’Estat de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell d’Europa que afecten Catalunya sobre aspectes com els següents:
·L’Estat no ha modificat el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives puguin emprar el català en procediments a petició de les parts ni ha adoptat mesures jurídiques i pràctiques per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.
·Es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
·Continua la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.
·Continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE.
·Persisteix l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a les llengües catalana i occitana.
Entre els aspectes positius, l’informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l’ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità, gràcies a l’esforç que han portat a terme. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana.
