La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa el projecte ÈLIA (acrònim d’Estratègies de Llengua I Aprenentatge), que té com a objectiu final introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per a adults per adaptar-la a les necessitats de la ciutadania actual.

A la Catalunya d’avui, més de 2,5 milions de ciutadans diuen que volen millorar els coneixements de català, segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics a la població. D’aquests, 1,1 milions tenen dificultats per fer-lo servir amb normalitat per mancances de coneixements.

L’ÈLIA es planteja en dues fases. En la primera, que es desplega durant l’any 2017, s’analitzen les percepcions de l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, les actituds de la població adulta en general envers l’aprenentatge de la llengua catalana i també, el grau de coneixement dels serveis i les eines del Govern per promoure l’ensenyament del català entre la població adulta. En una segona fase, que tindrà lloc l’any 2018, s’elaborarà un pla d’innovació i impuls per a l’oferta formativa actual en els vessants pedagògic, metodològic, instrumental i de màrqueting, per respondre a les necessitats detectades.

Ja ha començat el primer treball de camp del projecte ÈLIA amb una enquesta administrada a una mostra de més de 3.500 alumnes i exalumnes del CPNL i el Parla.cat. Al juliol es portarà a terme una enquesta a la població en general, amb una mostra de 3.000 persones. Ambdues enquestes s’han previst per canals presencial, telefònic i Internet. El disseny mostral representa de manera ajustada els estrats demogràfics i la territorialitat de Catalunya.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat que ÈLIA “posarà les bases per donar un impuls i introduir elements d’innovació a l’oferta formativa en llengua catalana. És una aposta per la llengua i per la cohesió social”.

Des que es va crear, l’any 1989, s’han inscrit als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) 1,7 milions de persones.  El curs en línia Parla.cat ha acollit més de 240.000 inscripcions per aprendre català, des de 2008, i el programa Voluntariat per la llengua, en onze anys, ha creat més de 116.000 parelles lingüístiques.

Les universitats catalanes, escoles d’adults, les escoles oficials d’idiomes i diverses acadèmies privades també organitzen cursos de català. Un cens que agrupa entitats que organitzen activitats que reforcen l’aprenentatge de català tot promovent-ne l’ús, ha assolit enguany 189 entitats inscrites.

L’impuls institucional per promoure el coneixement del català previst als estatuts d’autonomia de 1980 i 2006 i a les lleis de Normalització Lingüística (1983) i Política Lingüística (1998) ha donat resultats com es reflecteix en les diverses enquestes d’usos lingüístics dels darrers 30 anys. Tot i això, amb l’arribada del segle XXI, els forts moviments migratoris i els canvis tecnològics han modificat les regles del joc comunicatives i han comportat canvis en les metodologies i eines per aprendre idiomes.

En l’actualitat, el 16,1% de la població adulta té dificultats per entendre i saber llegir el català; el 18,3% l’entén i el sap llegir, però només el sap parlar una mica o té un nivell baix en totes les habilitats, i el 17,5% el sap parlar però el llegeix i l’escriu amb dificultats. Cal que aquesta població, especialment la nascuda fora de Catalunya i que no té prou coneixements de català tingui les oportunitats laborals, culturals i personals del conjunt dels ciutadans. I alhora evitar que aquest desconeixement del català comporti un menor ús social de la llengua i en freni l’ús normal en diversos àmbits.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here