El considerat més important, o un dels més importants, think tanks espanyol, el Real Instituto Elcano ha fet públic recentment els resultats de la 7a onada del seu Baròmetre de la imatge d’Espanya (BIE), corresponents als mesos de febrer-març d’enguany. D’entre les diverses qüestions analitzades, destaca un apartat dedicat a “Catalunya i el seu moviment secessionista“. Segons les conclusions que n’extreu és que els ciutadans enquestats dels diferents estats veuen negativament l’impacte de la Independència. Si bé, aquesta lectura és clarament esbiaixada, si es fa una anàlisi objectiva dels resultats.

Metodologia

Com el seu nom indica, el BIE, és un instrument estadístic que pretén conèixer quina és la imatge que a l’estranger es té d’Espanya, dels espanyols, de les empreses espanyoles i també, particularment, de l’anomenada Marca Espanya, i que serveix per planificar i, si s’escau, ajustar, l’estratègia exterior espanyola, tant des del punt de vista diplomàtic, estratègic, de comerç exterior i de relacions públiques, entre d’altres.

Per fer-ho, es passa una enquesta en xarxa a uns 400 ciutadans d’entre 18 i 70 anys, d’onze estats: Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Estats Units, Xile, Equador, Marroc, Xina, Japó i Turquia.

Això no obstant, en l’apartat referit a la Independència de Catalunya, només s’ha preguntat als quatre estats europeus (sic) i només s’han tingut en compte les respostes dels enquestats que diuen estar assabentats de l’existència d’un moviment independentista a Catalunya.

Quatre han estat les preguntes al respecte: a) el nivell de coneixement del moviment secessionista de Catalunya, la independència de Catalunya: positiva o negativa b) per als catalans, c) per a Espanya i d) per al conjunt de la Unió Europea.

Fixem-nos, dit sigui de passada, en la diferenciació en l’ús del gentilici i no del nom del país, pel que fa a Catalunya. Un fet que no es pot obviar, perquè té un impacte en la resposta.

Abans de passar a l’anàlisi dels resultats, hi ha una prèvia que, lògicament, els analistes no esmenten. I és el fet d’incloure el tema de la independència de Catalunya en el BIE. Amb anterioritat s’havia inclòs en la 2a onada (desembre 2012) i després de desaparèixer, es va tornar a incloure en la 6a onada (maig-juny 2016), i es manté en aquesta setena. Aquest fet és altament significatiu, tant el fet d’aparèixer, primer, desaparèixer després, tornar a aparèixer i ara mantenir-s’hi per segon any consecutiu, fet que demostra ben a les clares que el tema preocupa al govern espanyol, de fet, és un reconeixement de la inquietud que li genera la seva dimensió internacional. Detall, aquest, que no apareix a les conclusions dell Baròmetre.

Dit això, i pel que fa al nivell de coneixement del moviment secessionista de Catalunya, pregunta que només apareix en la 6a i en la 7a onades, no en la 2a, la conclusió que s’extreu, i que també s’obvia en les conclusions de l’informe, és que el coneixement ha augmentat a Alemanya (del 68% al 75%) i a França (del 70 al 78%), mentre que al Regne Unit, de manera força increïble, tot s’ha de dir, roman igual (62%). En el cas d’Itàlia, el nivell de coneixement en la 7a onada és molt elevat (80%), però no el podem comparar amb l’anterior, perquè, Itàlia no hi va ser enquestada. En definitiva, els dos països claus de la UE, França i Alemanya, han conegut en menys d’un any (maig-juny 2016 a febrer-març 2017), un notable increment del coneixement del moviment secessionista de Catalunya, detall força rellevant i significatiu, i que això no obstant, els analistes d’Elcano, obvien del tot.

Respecte als catalans

Les conclusions d’aquest apartat per a l’Elcano és el predomini de l’efecte negatiu de la independència per als catalans: Alemanya (43%), Regne Unit (23%), França (40%), Itàlia (36%). Això no obstant, cap d’aquests arriba a la meitat. També cal tenir en compte a França es registre un augment signficatiu entre els optimistes que passe den 13% (2016) al 18% (2017).

Respecte a Espanya

Lògicament, aquí hi ha un ampli consens segons el qual l’efecte de la independència de Catalunya serà negatiu per Espanya: Alemanya (58%), Regne Unit (51%), França (56%) i Itàlia (56%). Cal fer atenció, però, que si comparem aquestes dades amb les disponibles de la 2a onada (2012), tenim que llavors els percentatges eren Alemanya (67%), Regne Unit (64%) i Itàlia (63%), no existint dades per França. Això vol dir que a mig termini (5 anys després), la diferència és molt significativa, en el sentit d’una disminució clara d’aquells que ho veuen negatiu. Una conclusió que, de nou, no extreuen els autors de l’estudi.

Respecte a la Unió Europea

Finalment, respecte a l’impacte en el conjunt de la Unió Europea, és aquí on els autors, opten per navegar més i no mostrar-se tan taxatius, per raons ben comprensibles. I és que mentre en els casos d’Alemanya (40%), Regne Unit (34%) i Itàlia (44%), predomina l’opció negativa, a França, que, lògicament, és l’estat més directament afectat pel seu veïnatge territorial, predomina l’opció “ni positiva ni negativa” (39%), superant, doncs a la negativa (34%). A més, la comparativa amb l’onada del 2016, ens demostra que, tant per Alemanya (+6) com per França (+4), hi ha un avançament de l’opció positiva. Si, per acabar, fem la comparativa amb el 2012, novament trobem diferències altament significatives, atès que llavors l’opció negativa recollia els següents resultats: Alemanya (52%), Regne Unit (51%) i Itàlia (50%). De manera que la caiguda de l’opció negativa en els darrers cinc anys, és brutal.

En definitiva, i malgrat les lectures interessades del propi think tank, i que per cert, van ser reproduïdes acríticament pels serveis informatius de TV3 i del 324, la tendència dibuixa cap a una pèrdua de percentatge de l’opció negativa o pessimista entre alguns dels principals estats europeus pel que fa a la Independència de Catalunya.