DIPLOCAT ha organitzat avui un acte acadèmic sobre les conseqüències polítiques i econòmiques del Brexit a la Queen’s University de Belfast

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), juntament amb l’Institute of Irish Studies de la Queen’s University de Belfast, ha organitzat la jornada acadèmica “Stateless nations of the European Union in the shadow of Brexit: Catalonia, Northern Ireland and Scotland” a la Senate Room de la Universitat. Una de les conclusions del debat ha estat que si Escòcia i Irlanda del Nord van votar en contra del Brexit, hi ha d’haver una via democràtica per mantenir-los dins de la UE. Per a Catalunya, el principal interès del Brexit és analitzar la resposta de la UE, ja que podria influir en el debat intern sobre la independència.

El director de l’Institute of Irish Studies, Peter Gray, ha adreçat unes paraules de benvinguda als assistents en nom de la Universitat. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, s’ha sumat a la salutació de benvinguda i ha afirmat, en el seu discurs, que “la UE hauria de tractar adequadament casos com els de Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar, protegint els drets de tots els ciutadans de la UE, garantint la pau, la democràcia i l’estabilitat, i incloent al seu si aquelles nacions que volen romandre dins de la Unió“.

A continuació s’han fet dues taules rodones. La primera s’ha centrat en l’impacte polític del Brexit. Maria Badia, Secretària d’Afers Exteriors i de la UE del Govern de de la Generalitat, ha fet referència a la gran quantitat de preguntes obertes que deixa el Brexit, però també ha mostrat el seu convenciment que la UE “s’adaptarà a les noves situacions amb pragmatisme, com també ho va fer amb la reunificació alemanya“, i que les demandes d’Escòcia, Irlanda del Nord i Catalunya “han de ser part de la solució de la UE i no part del problema“. Chris Bambery, ex-portaveu del Grup Parlamentari britànic sobre Catalunya amb representació de diferents partits polítics (APPG), ha remarcat que “en un moment de nacionalismes desagradables arreu d’Europa, tenim dos exemples de nacionalismes cívics i inclusius: l’escocès i el català“. Sobre la qüestió del Brexit, Bambery ha dit que “si Escòcia i Irlanda del Nord han votat a favor de romandre a la UE, tenen el dret de romandre-hi i cal trobar una solució democràtica per fer-ho possible“.

Alex Maskey, diputat pel Sinn Féin a l’Assemblea Legislativa d’Irlanda del Nord, ha deixat clar que el seu partit vol canviar moltes coses de la UE però que està en contra del Brexit. Conscient que el Brexit podria ser una oportunitat per a la reunificació d’Irlanda, ha insistit que ells prefereixen “aprofundir en la via política vinculada als Acords de Divendres Sant“. Jane Morrice, membre del Comitè Econòmic i Social Europeu i ex-membre i Presidenta de l’Assemblea d’Irlanda del Nord, ha advocat per “solucions imaginatives” i ha suggerit que Irlanda del Nord podria arribar a ser “membre honorari de la UE, sense deixar de ser part del Regne Unit, però sense fronteres amb la resta d’Irlanda, com un reconeixement al procés de pau“. La periodista independent Amanda Ferguson ha presidit aquesta taula rodona.

A la segona taula rodona, professors i experts europeus han debatut sobre l’impacte econòmic del Brexit. S’han analitzat possibles efectes comercials i fiscals i s’han dibuixat escenaris futurs, tant per a Escòcia i Irlanda del Nord com per a la resta del Regne Unit, però a la vegada reconeixent que les previsions sobre la dimensió econòmica real del Brexit no són clares ni concretes. Els participants han estat Katy Hayward, professora a The Senator George J. Mitchell Institute for Global Peace, Security and Justice de la Queen’s University de Belfast; Katerina Lisenkova, Cap de Models Econòmics al Fraser of Allander Institute; Clara Ponsatí, directora de la School of Economics and Finance de la University of St Andrews; i Aidan Regan, director del Dublin European Institute. El debat ha estat moderat per Peter Geoghegan, escriptor irlandès, periodista i professor de la University of the West of Scotland

1 COMENTARI

  1. Enlloc de teixir aliances i acords amb estats els aprenents de processistes del DIPLOCAT perden el seu temps i els nostres diners absurdament amb aquells que no són ningú en el concert dels estats.
    Després d’això poden programar una ronda de visites a Euskadi, Quebec…
    Decebedor.

Comments are closed.