La independència de Catalunya permetrà a les federacions esportives catalanes generar un total de 93 milions d’ingressos cada any en concepte de nous ingressos i 705 nous llocs de treball. Així ho indica l’estudi sobre l’Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes, encarregat per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i presentat avui al Palau de la Generalitat, en un acte presidit per la Consellera de la Presidència, Neus Munté.
L’acte de presentació de l’estudi ha comptat amb les intervencions del Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras; del vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Sergi Blázquez, i dels dos autors de l’estudi, Toni Garcia i Vicente Javaloyes. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, que ha indicat que “la independència de Catalunya és una oportunitat necessària i imprescindible” per a les institucions esportives catalanes. Munté, que ha agraït les adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum que han arribat des del món de l’esport, ha afegit que “competir en nom propi és el que desitgem per esdevenir un país normal”. Per la seva banda, Figueras ha comentat que “l’estudi dóna cabuda a arguments que els ciutadans poden valorar a l’hora de decidir el futur del país, en aquest cas des del punt de vista de l’esport”. Finalment, Blázquez ha puntualitzat que des de la Plataforma “ja no valorem la possibilitat de cap reconeixement internacional de cap federació sense canviar el marc polític”.
Metodologia de l’estudi
L’estudi va començar a elaborar-se l’abril del 2015 per part de Toni Garcia i Vicente Javaloyes, destacats juristes i gestors especialitzats en l’àmbit esportiu. Deu federacions concretes (futbol, basquetbol, tennis, ciclisme, natació, vela, esports d’hivern, gimnàstica, rugbi i triatló), de dimensions diferents, els van proporcionar dades objectives, que ells han processat amb l’objectiu de visualitzar quina serà la seva situació econòmica en una Catalunya independent. Amb vista a calcular les dades que, amb la situació política actual, són inexistents o variaran significativament -com ara el patrocini, els drets de TV o les activitats formatives-, s’ha utilitzat la comparació amb les realitats d’Estats d’una dimensió similar a la de Catalunya o s’ha pres com a referència la part proporcional corresponent a les federacions espanyoles.
Més ingressos i creació de feina
A partir de les xifres resultants de les deu federacions analitzades, s’han pogut extrapolar els mateixos indicadors per a la resta de federacions, a partir d’una distribució -en tres grups diferents- segons el nombre de llicències. L’estudi quantifica l’impacte de la independència en un termini de 3 o 4 anys, que és quan la participació en les competicions internacionals ha de començar a ser regular. Atès que la independència de Catalunya generarà un total de 93.004.097 euros en nous ingressos, i que les noves despeses estimades sumen un total de 75.016.959 euros, la desviació positiva prevista és de 17.987.138 euros (el 23,98%). El document també té en compte d’altres aspectes generals a tenir presents, com el nombre de contractacions que generaria la independència al conjunt de federacions -705 nous llocs de treball-, principalment en les àrees tècnica, de màrqueting i de comunicació-.
Més esportistes catalans als Jocs Olímpics
Segons l’estudi, el nombre d’atletes que tindrà Catalunya als Jocs Olímpics passarà dels 98 esportistes als 129/149, que a mitjà termini aspiraran a aconseguir entre 8 i 9 medalles. La major part de les federacions esportives catalanes analitzades han qualificat d'”oportunitat històrica” la possibilitat d’esdevenir la federació esportiva d’un Estat independent. La majoria també se sent preparada per a fer participar les seleccions catalanes en les respectives competicions internacionals i per a l’organització de competicions pròpies d’àmbit estatal català.
Casos concrets
Nou de les deu federacions analitzades tindrien beneficis amb la independència. L’única que tindria un lleuger balanç negatiu és la de natació (-25.332 euros). Tot i això, s’ha de tenir present que les activitats aquàtiques depenen molt especialment de les subvencions públiques i, mentre s’ha suposat una subvenció de 901.953 euros -la part proporcional de la dotació del Consejo Superior de Deportes (CSD) a la federació espanyola (RFEN)-, la federació portuguesa, l’any 2014, va rebre 1.869.953 euros de fons públics. Una quantitat més que suficient perquè la federació catalana (FCN) pugui presentar superàvit.
La federació que presentarà un impacte econòmic més important és la de futbol (FCF). El balanç positiu entre nous ingressos i noves despeses serà de 13.458.893 euros (+72,43%), que surt de la resta de 32.041.096 euros i 18.582.203 euros. De les deu analitzades, la que menys nous ingressos generarà és la de triatló (FCTRI), amb 337.665 euros, xifra que implicarà que rebi 5.328 euros addicionals cada any. Els resultats d’aquestes deu federacions s’han extrapolat a tres grups, segons el nombre de llicències (fins a 10.000, de 10.001 a 25.000, i més de 25.000, respectivament). En els resultats que es presenten per a cada federació catalana, caldria afegir la possible subvenció d’un ADO català.
Ajudes a través del COC
Les federacions d’aquells esports que formen part del programa olímpic disposen d’un sistema de finançament molt important que deriva dels beneficis dels mateixos Jocs. El canalitza Solidaritat Olímpica a través dels comitès olímpics estatals, en aquest cas el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). L’estudi inclou una estimació de la quantitat que es percebria, que podria arribar a poc més de 2 milions de dòlars.
