El que fou el cap de llista de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i actual president del grup parlamentari d’aquesta coalició que agrupa les diferents forces de l’espai dels Comuns ha protagonitzat diverses polèmiques durant la legislatura pels seus atacs a l’independentisme. Juntament amb Joan Coscubiela, han estat l’ariet d’aquest espai polític contra les forces independentistes.
Només aquesta setmana ja ha protagonitzat dues polèmiques pel seu atac al periodista Pere Cardús, titllant-lo de troll de l’extrema dreta amb barretina per un article en que Cardús es preguntava els motius pels quals tant Rabell com Coscubiela atacaven tant a l’independentisme.
Ei, avis als trolls de l'extrema dreta amb barretina… Seguiu les notícies, criatures. Esteu insultant a pantalla passada. https://t.co/Qdy5EMdMIm
— Lluís Rabell (@LluisRabell) April 27, 2017
La segona fou a principi de setmana quan el diari El País va dedicar un article a les declaracions de Llach en diverses conferències que ha fet pel país explicant que un cop aprovada la Llei de Transitorietat Jurídica aquesta seria la que regiria als funcionaris catalans, i per tant, la que haurien d’obeir. En aquesta ocasió Rabell va insinuar que Llach verbalitzava anhels d’autoritarisme poc democràtics.
Doncs, ni confirma, ni desmenteix… Vidal – i ara Llach – verbalitzen uns anhels d'autoritat que no passarien pel sedàs de la democràcia. https://t.co/n3I91zAzVO
— Lluís Rabell (@LluisRabell) April 25, 2017
Rabell i el grup dels comuns en general porta jugant a l’ambigüitat des de l’inici del procés sense definir-se clarament pel què fa a la independència i també per si aposten o no per la via unilateral a l’hora de fer el referèndum. En l’assemblea fundacional del nou partit dels comuns ja es van marcar com a objectiu ideològic de la formació la consecució d’una República Catalana dins d’Espanya. D’altra banda, aquesta setmana han proposat al Parlament un acord sobre el referèndum ‘pactat o no’ sempre que la Comissió de Venècia en faci un informe previ favorable. Cosa que no està massa clar que el govern d’una autonomia pugui demanar formalment segons els criteris marcats per aquesta a l’hora d’elaborar informes.
L’usuari de Twitter Kasper Juul va fer fa uns quants mesos un fil en què es dedicava a recopilar declaracions d’en Rabell prèvies a les eleccions (i algunes elles de fa 2 o 3 anys) en què parlava d’una forma molt més clara i apostava clarament per la independència. Us en destaquem la següent:
Lluís Rabell (15.02.2014). "La consulta ha d'encaminar al poble de CAT a la constitució d'un Estat democràtic propi, d'un Estat republicà". pic.twitter.com/WpdytSHITw
— Kasper Juul (@KasperJuul_0) February 10, 2017
En la conferència que va fer Lluís Rabell el febrer del 2014 defensava que “probablement el camí d’una federació (de pobles ibèrics) passa necessàriament per l’exercici de la independència, és a dir un exercici de ruptura amb l’Estat espanyol”. En el fil hi trobem altres declaracions d’en Rabell en les que, per exemple, criticava la visió de persones de l’esquerra espanyola que li recriminaven que la reivindicació dels drets nacionals era un tema bàsicament de les elits d’aquella regió.
