L‘aprovació d’una moció a l’Ajuntament d’Esparreguera en que el ple del municipi es comprometia a posar l’estelada al consistori cada cop que un càrrec electe català fos jutjat per causes polítiques està generant tensions entre els regidors independentistes i l’equip de govern liderat pel PSC. De fet, al govern a més dels 6 regidors del partit unionista n’hi ha 3 d’ICV, que amb la seva abstenció van permetre que s’aprovés la moció. També es van abstenir dos regidors del PSC. A l’oposició hi tenim 5 regidors de la CUP, 2 de CiU i 2 d’ERC que hi foren favorables, sumant 9 dels 21 regidors del plenari. Ciutadans amb 2 regidors i el PP amb 1, també estan a l’oposició i naturalment hi varen votar en contra. Aleshores: 9 a favor, 7 en contra i 5 abstencions.
Els presidents de grup municipal Aleix Escursell (CUP), Joan-Paül Urdina (PDeCAT) i Montserrat Vilardosa (ERC-AM) signen conjuntament la declaració següent per denunciar els fets:
“Aquest 2017 passaran coses” és una opinió generalitzada en totes les sensibilitats polítiques però pels partits independentistes és l’any del xoc de trens, quan es creurà el Rubicó i el hàmster sortirà de la roda. Estem a les portes de culminar el procés d’alliberament nacional mitjançant la celebració d’un referèndum que tancarà un cicle que s’inicià a Arenys de Munt amb la primera onada de consultes populars. Acabem com vam començar: votant enfront d’un estat espanyol que ens nega el dret d’autodeterminació.
Les consultes populars d’Arenys de Munt van dibuixar les pautes i patrons d’aquest procés a través d’un moviment transversal, capaç d’aglutinar des dels socis i sòcies dels patronats parroquials a la militància dels ateneus anticapitalistes. L’objectiu va ser posar al centre de l’acció viles i ciutats, tant el teixit associatiu com els ajuntaments.
Si el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat es mantenen ferms en el mandat democràtic i l’estat espanyol manté, a la vegada, la intransigència, no esdevé inversemblant pensar que s’acabi aplicant l’article 155 de la Constitució o que comencin inhabilitacions massives de càrrecs electes. Arribat aquest moment, els ajuntaments i els càrrecs electes municipals tindrem un paper clau. Per tant, és obligat començar a dibuixar aquests escenaris i cercar aliances. A Esparreguera ens trobem en una casuística complexa a la vegada que esperançadora.
El consistori esparreguerí compta amb 21 regidors i regidores, dels quals 12 són sobiranistes: 9 independentistes (5 de la CUP, 2 del PDeCAT i 2 ERC) i 3 sobiranistes d’ICV. Aquesta majoria, sumada al vot a títol personal d’algun regidor del PSC, ha permès que totes les mocions presentades en clau de ruptura o de denúncia per la judicialització dels nostres càrrecs electes s’hagin aprovat amb comoditat. El problema arriba, però, a l’hora d’aplicar els acords de Ple, on topem amb un sistema presidencialista (com és un ajuntament) on tot depèn de la voluntat de l’alcalde/essa. I l’alcalde socialista Eduard Rivas ignora sistemàticament els acords plenaris amb la complicitat del seu soci de govern ICV.
Aquest és el motiu pel qual malgrat que Esparreguera declari Felip VI persona non grata amb la retirada de tots els honors, la seva fotografia continuï penjada al Saló de Plens. La mateixa història ha succeït amb l’aprovació de la moció de suport a l’alcaldessa de Berga Montse Venturós en què s’acordava que sempre que un càrrec electe fos jutjat per causes polítiques l’estelada es penjaria en senyal de solidaritat a la Casa de la Vila. Finalment, si l’estelada s’ha acabat penjant, ha estat per iniciativa personal dels i les regidores de la CUP, PDeCAT i ERC en veure l’incompliment i el menyspreu que l’alcalde mostrava dels acords plenaris.
Quan d’ací a poc temps calgui que el país i totes les seves institucions facin pinya davant els embats demofòbics de l’estat, que farà el nostre alcalde? Ignorarà els acords de ple? Serà fidel al mandat del Parlament de Catalunya o actuarà com a corretja de transmissió de les ordres de Ferraz? Veient els precedents no podem ser optimistes. Per altra banda, que farà ICV? Apuntalarà l’alcalde Rivas o serà fidel al programa polític amb què es va presentar a les eleccions sota les sigles de CSQP, on hi defensava tant el referèndum com l’obertura d’un procés constituent no subordinat a la dinàmica espanyola?
És moment de començar a visualitzar que a Esparreguera hi ha una majoria sobiranista clara, una majoria de 12 que tot i situar-se en coordenades molt distants haurien de ser capaces de sumar, en cas que calgui defensar, des dels ajuntaments, la nostra sobirania com a poble català. Comencem-hi a pensar, perquè aquest 2017 passaran coses.
15 d’abril de 2017, Esparreguera, Baix Llobregat.
