Com una gota malaia, sense que se note el cuidado, que diria el clàssic, l’Exèrcit espanyol, va deixant-se entreveure en l’actualitat política catalana, que si fa no fa, vol dir en el procés cap a la independència en la que està immersa. Coherentment, actua com si estigués en una partida d’escacs, avançant un peó per aquí, movent l’àlfil per allà, la torre sempre amatent… és evident que la seva implicació i participació en l’estratègia anti-independentista és total i absoluta. I una part molt important d’ella consisteix, també lògicament, amb la guerra psicològica, que es vehicula clarament a través de la més que suada frase, que no per suada menys efectiva, de quan entrin els tancs per la Diagonal, que toca de ple la memòria col·lectiva i que demostra fefaentment que el franquisme sociològic a casa nostra gaudeix d’una mala salut de ferro. La notícia de la destinació d’unes quantes dotzenes de vehicles blindats al quarter de Sant Climent Sescebes, va ser àmpliament difosa per les xarxes, i fins i tot elements de l’espanyolisme civil hi van afegir de la seva part, en forma de vídeo, que va assolir una certa viralitat.

Contra els municipis independentistes

Però on sembla que el govern espanyol ha focalitzat la missió intervencionista de l’exèrcit espanyol, que lògicament la segueix al peu de la lletra, és en la d’excitar els ànims de municipis governats per forces independentistes, mitjançant la pràctica de fer-hi maniobres i esperar la reacció local, per després fer intervenir la justícia no menys espanyola, naturalment, sempre decantant-se al seu favor.

La situació ha arribat a un punt que l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI) ha emès un comunicat que condemna la persecució judicial d’ajuntaments. Concretament, la presentació per part del Ministeri de Defensa d’un procés contenciós administratiu per part d’aquest ministeri contra l’Ajuntament de Llançà (Alt Empordà) per haver aprovat una moció apel·lant a la desmilitarització i per haver enviat per carta una petició perquè no es fessin maniobres militars a la zona exemplifica com, d’una manera sistemàtica, la maquinària de l’Estat vol coartar i prohibir l’expressió de postures polítiques als ens locals. Aquesta moció ha estat aprovada ja per diferents municipis i organismes públics. L’AMI es tem i denúncia públicament que aquest nou procediment iniciat ara a Llançà es pugui estendre i que sigui un nou intent per part del Govern espanyol de voler condicionar els ajuntaments a l’hora de decidir en assumptes que afecten la gestió del seu terme municipal. Els serveis jurídics de l’AMI resten a la disposició dels municipis per assessorar-los perquè el dret de petició queda reconegut per l’actual constitució espanyola.

L’AMI també vol deixar constància que aquesta nova ofensiva evidencia, encara més, que la mal anomenada «Operació Diàleg» ha estat pur maquillatge. Després del seu nomenament, el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va insistir que contactaria amb diferents entitats, entre elles, l’AMI. Mig any després, la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, encara no en té cap més notícia. Segons Lloveras, i malgrat la voluntat del Govern català de pactar un referèndum amb l’Estat, això «sembla difícil», ja que, en sis mesos, el nou delegat «no ha fet ni el gest de trucar a una entitat a la qual estan adherits més de 700 ajuntaments catalans». Aquesta nova ofensiva judicial, ara sota el paraigua del Ministeri de Defensa, mostra el mateix tarannà dels més de 400 processos judicials contra càrrecs i institucions públiques deb l’anterior delegada espanyola, Maria de los Llanos de Luna. «Els ajuntaments continuarem posicionant-nos i aquesta nova ràtzia de contenciosos no ens frenarà pas», ha dit la presidenta de l’AMI.

El nou Inspector General de l’Exèrcit entra en escena

En aquest sentit, va resultar molt significativa la presa de possessió, la setmana passada, del nou Inspector General de l’Exèrcit, és a dir, el màxim responsable de les Forces Armades a Catalunya, Aragó i Navarra, al Palau de la Capitania General de Barcelona, el Tinent General Fernando Aznar Ladrón de Guevara.

En plena consonància amb l’anomenada Operació Diàleg menada pel govern espanyol, i que bàsicament consisteix en ignorar i pontejar el govern de Catalunya, i relacionar-se amb altres instàncies de Barcelona i Catalunya, el militar espanyol es va posar a disposició de les “autoritats civils, judicials, acadèmiques, consulars i eclesiàstiques, així com d’organismes, entitats i mitjans de comunicació social“. La minuciositat en l’esment dels diferents actors es va repetir quan va afirmar que es comprometia a “mantenir i enfortir, encara més si fos possible, les magnífiques relacions existents en tots els sentits” amb les forces i cossos de seguretat de l’estat a Catalunya, que enumerà: “Delegació de Defensa, Sector Naval, Sector Aeri, Zona de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, així com els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona“.

Si bé no va esmentar el concepte de “proporcionalitat” que acostuma a emprar el president Mariano Rajoy en referència a les actuacions contra el procés independentista, sí que usà d’altres de bens propers com els de prudència, justícia i equitat que li són molt propers.

A l’acte, significativament, van assistir la flor i nata dels òrgans espanyols a Catalunya, i també alguns de catalans. Concretament, el ja esmentat delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el director general de la Policia, Albert Batlle; el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i el president del PPC, Xavier García Albiol. També, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos; el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada; la fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magaldi, així com el cap superior de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote; el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Molinero, i el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Evelio Vázquez, entre altres.

Un militar expert en “operacions”

Fernando Aznar Ladrón de Guevara, va nèixer a Saragossa el 1958. Es va graduar com a tinent a l’Acadèmia General Militar (AGM), a la mateixa ciutat, el 1981, sent el primer de la seva promoció. Després de passar per la Guardia Reial, va ser destinat a unitats de muntanya, entre elles, durant dos anys al quarter de Berga, com a capità. Quan ascendí a comandant va entrar a l’Escola d’Estat Major i a l’Escola Superior de les Forces Armades i també a cursos a l’OTAN i als Estats Units. Va ser destinat també al Quarter General de la IFOR a Bòsnia entre el 1996-97, i va superar el curs superior d’Unitat de Muntanya i de Professor d’Educació Física.

Ja com a Tinent Coronel, va ser destinat a Madrid, a l’Estat Major, a la Divisió de Plans i després a la d’Operacions. La primera és l’especialitzada en la planificació estratègica de les operacions civils-militars, mentre que la segona, és la que s’encarrega de coordinar i planificar tot el necessari per tal que les unitats militars acompleixin la missió assignada. També té cura de l’entrenament, és a dir, de les maniobres, de les unitats.

Com a coronel va ser destinat a l’AGM com a Cap d’Estudis, i després com a director de l’Acadèmia d’Infanteria a Toledo i Inspector de l’Arma d’Infanteria.

III Centenari de la Capitania General de les Balears

Ja com a general de brigada, el 2014 va ser nomenat Comandant General de Balears. Un any després va ascendir a General de Divisió.

Precisament va ser el 2015, quan Aznar va organitzar un seguit d’actes entorn el III Centenari de la creació de la Capitania General de les Balears (1715-2015), un exemple paradigmàtic d’operació civil-militar per tal d’atraure’s la simpatia de la societat civil mallorquina i balear. Un exemple és el repartiment d’agendes, a la portada de les quals apareixia un soldat de l’exèrcit de Felip V i una altra d’un soldat actual. O bé l’ocupació de la via pública que va ser literalment farcida de banderes espanyoles, el 27 de novembre del 2015, per a celebrar el Decret de Nova Planta.

Aquests actes, però comptaren amb l’oposició d’ajuntaments mallorquins, com els d’Inca i Manacor, que els van considerar un insult, perquè la invasió borbònica del 1715, produïda després de la caiguda de Barcelona, va significar la fi de les institucions polítiques pròpies que es remuntaven al 1229.

Amb el seu nomenament i presa de possessió a Barcelona, amb el rang de capità general, Aznar assoleix el cim de la jerarquia militar, però atesos els antecedents, caldrà seguir-lo de ben a prop.