En les darreres 48 hores, l’estat espanyol ha enviat a la paperera de la història la brevíssima Operació Diàleg i s’ha tret de la màniga un seguit d’iniciatives i actuacions destinades clarament a atemorir el moviment independentista en una conjuntura cada cop més polaritzada, i on, per acabar-ho d’adobar sectors radicals, contraris al suport als pressupostos, han contribuït amb el seu granet de sorra predicant descaradament la violència contra el conseller de Sanitat.
De Brussel.les a Vilafranca
La conferència del President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva a Brussel·les va fer molt de mal a Espanya. Tanta que es van haver de treure de la màniga algún miniescàndol per contrarestar-la. I d’aquí va sorgir el cas Vidal, escampat, no podia ser altrament, pel diari El País. La ràpida resposta, en forma de dimissió de l’afectat, va tallar quasi en sec les possibles conseqüències, tot i que properament, el tema es debatrà en el Parlament. Però la contraofensiva espanyola, es va veure aturada per una nou cop d’audàcia, que va engegar totes les alarmes a Madrid. A Vilafranca del Penedès, la CUP finalment aprovava donar suport als pressupostos presentats pel grup majoritari, de manera que se superava el darrer obstacle que hauria pogut evitar la celebració del referèndum, atès que en cas contrari, la convocatòria d’unes noves eleccions, era immediata.
Els judicis del 9N entren en escena
Paral.lelament, la campanya de solidaritat i suport amb els processats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, impulsada per l’independentisme civil, en relació al judici del proper 6 de febrer assolia un enorme impacte. Més de 30.000 inscrits, es concentraran per demostrar-los la seva solidaritat. Una xifra que, probablement, acabarà sent molt superior, i que serà un exemple rotund que, en tot cas, el procés té una mala salut de ferro, perquè no fa cap mostra d’afeblir-se ans ben al contrari.
Per la seva banda, un altre processat, aquest davant del Tribunal Suprem espanyol, Francesc Homs, protagonitzava dues iniciatives que han trasbalsat el poder central. Per una banda es querellava contra Mariano Rajoy, com a President del Govern, per l’incompliment reiterat d’aquest de moltes de les sentències emeses pel Tribunal Constitucional. De l’altra, sol.licitava la compareixença del propi Rajoy, de l’antic Fiscal General, i de l’actual President del Tribunal Constitucional, així com també del propi President Artur Mas, com a testimonis en la seva vista. Una petició, per cert que coincidia amb l’escàndol de la Nivea, on es veu implicat l’antic cap de l’Estat, els serveis d’informació espanyols (CNI), i amb la notícia que un dels membres del Tribunal Constitucional estaria implicat en un pressumpte delicte. Com es pot veure, un panorama desolador per als interessos espanyols.
Amenaces
En aquest context, una filtració assenyala que el govern espanyol estudia impedir la celebració del referèndum d’independència de Catalunya recorrent a mesures de força major com són prendre el control dels Mossos d’Esquadra, fet ja comentat amb anterioritat, però també i aquí hi ha la novetat, l’assumció de les competències d’Ensenyament que a hores d’ara té la Generalitat, i decretant, si s’escau, el precinte de les escoles públiques per evitar que puguin ser emprades com a col·legis electorals per part de la Generalitat. D’aquesta manera, lògicament, els espanyols aconseguirien matar dos pardals d’un tret. A ningú se li escapa que pels espanyolistes, l’ensenyament és la mare dels ous de l’actual situació d’auge independentista, atès que, segons el seu parer, l’escola té un paper clau en el reforçament identitari català. Recordem que ja l’antic ministre d’educació espanyol, va considerar que calia “espanyolitzar” els nens catalans.
Com no podia ser d’una altra manera, la reacció catalana a aquesta possibilitat d’intervencionisme de Madrid en el rovell de l’autogovern, ha estat immediata i d’indignació, i ha suposat un argument més per a les cada vegades més veus que demanen un avançament en la celebració del referèndum per la independència, per fer-lo fins i tot abans de l’estiu, entre l’abril i el maig. També per aquells que cada cop insisiteixen més en què, davant la deriva punitiva espanyola, s’imposa més aviat que tard, una declaració unilateral d’independència, com a pas previ a qualsevol altra actuació.
El 3%, de nou
Però no ha estat aquesta la darrera atzagaiada. Ahir a primera hora de matí, va tenir lloc una nova operació mediàtico-judicial-policial, amb la detenció de diversos polítics i empresaris acusats d’estar implicats en el cas de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya, alguns dels quals molt propers a la figura d’Artur Mas. Com anteriors ocasions es van repetir les imatges de guàrdies fent guàrdia a les portes d’empreses, oficines, domicilis dels detinguts, alguns dels quals, val a dir, van ser deixats en llibertat al vespre d’ahir, mentre que d’altres van ser traslladats a la comissaria o quarter corresponent. Naturalment, l’operatiu ha estat aprofitat per la resta de forces polítiques per atacar el PDeCAT i vincular-lo o implicar-lo a l’antiga CDC. Es dóna també la casualitat que algun dels advocats dels ara detinguts, ho són també d’alguns dels tres que seran jutjats aquest dilluns, una casualitat que en opinió dels advocats afectats no és tal, perque es considera que l’atenció als ara detinguts, ha impedit que s’ocupés de la defensa dels seus clients sotmesos a judici, en els dia imediatament anteriors.
I al fons, a l’esquerra, Endavant
Finalment, i com ja esmentàvem més amunt, aquest estat de tensió, ha estat aprofitat pels col.lectius més extremistes, per instigar una mobilització de protesta contra la situació de la sanitat pública, convocant-la amb uns cartells on apareix el conseller de sanitat, sent objecte d’agressions per personal de la sanitat pública. Aquests cartells, impressos i difosos arreu pel col.lectiu Endavant, un dels que va perdre en la votació de Vilafranca, i a la qual pertany i dirigeix la pròpia Anna Gabriel, demostra com aquests sectors no han paït gens bé el nou escenari que es dibuixa i que intentaran convertir en un calvari els propers mesos fins a la celebració del referèndum, sigui aquest abans o després de l’estiu.
