El Govern de Catalunya ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Consistorial de Manresa, i delimitar-ne l’entorn de protecció, en què s’inclou també el seu subsòl.
La Casa Consistorial de Manresa va ser construïda entre 1739 i 1777, després de l’incendi a la seu anterior provocat per les tropes borbòniques, l’agost de 1713, durant la Guerra de Successió. Des d’aleshores, ha estat la seu del govern de la ciutat i l’escenari de diversos esdeveniments cabdals en la història nacional de Catalunya, entre els quals en destaca un dels primers gestos de revolta contra l’invasor durant la Guerra del Francès: la crema, el 2 de juny de 1808, de paper segellat que l’administració napoleònica imposava com a paper oficial.
A finals d’aquell mateix segle, l’any 1892, la casa també va ser l’escenari on es va reunir la 1a. Assemblea de la Unió Catalanista, formada pel consell de representants de diverses associacions catalanistes, que va presentar la declaració de Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa. Aquest text contenia 17 articles a tenir en compte per a la possible redacció d’una constitució per un govern propi i exclusiu de Catalunya. Les Bases de Manresa es van presentar, com a expressió de la voluntat de recuperar l’autogovern català, 175 anys després de la promulgació del Decret de Nova Planta.
