Reunió

Malgrat els furiosos atacs llançats des d’Espanya, incloent l’intent d’impedir que se celebri, la qual cosa ja hauria estat un atemptat al dret fonamental de reunió, la cimera del Pacte Nacional pel Referèndum, que se celebrarà aquest divendres, a partir de les 17.30 h, pot acabar sent cabdal, una veritable fita, en el procés, si s’aconsegueix un acord. A mesura que passen les hores i es van coneixent més detalls de com es desenvoluparà, més interès va aixecant, més expectatives genera.

Òrgan col·legiat

Una de les novetats que s’ha escampat per arreu és el fet que el Pacte Nacional pel Referèndum, que si s’aprova serà la nova denominació que prendrà l’antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), tindrà un òrgan director o coordinador col·legiat. Aquest substituirà, doncs, la presidència fins ara exercida per Joan Rigol al capdavant del PNDD. Com acostuma a passar en aquests casos, els noms dels candidats a ocupar aquest nou òrgan, s’han fet públics, si bé sense confirmació oficial. Aquesta mancança, pot fer perillar la seva viabilitat, atès que sovint, l’objectiu de fer-los públics és cremar-los i evitar que prosperin.

De totes maneres, sembla existir un consens notable, si més no entre la majoria de mitjans de comunicació, en el fet que en aquest òrgan, que tindrà una composició d’entre 4 i 7 membres, hi figuraran les següents persones.

Com a portaveu o coordinador, hi ha coincidència en el nom de Joan Ignasi Elena (1968), ex membre del PSC, i ara membre del corrent Avancem. També altres noms esmentats, hi ha Jaume Bosch (1953), representant del sector independentista d’ICV-EUiA, i que tindria la funció d’arrossegar cap al procés els sectors més propers als anomenats “els comuns”. Cal recordar, que a la cimera també hi assistirà Ada Colau, fet que serà, ben probablement, una de les novetats més rellevants. També ho farà el President Artur Mas.

Dos altres noms que han aparegut com probables membres de l’organisme coordinador, són les exdiputades Carme Porta (1964), d’ERC, i Carme-Laura Gil (1935), ex-CDC. Totes dues representen perfils clarament independentistes a l’interior de les seves respectives formacions.

Porta, per exemple, va iniciar el seu activisme en els Consells Populars de Cultura Catalana i als Comitès de Solidaritat dels Patriotes Catalans, per després passar per Independentistes dels Països Catalans (IPC), el propi MDT, i finalment a l’Assemblea d’Unitat Popular, un dels precedents de l’actual CUP, fins a entrar, l’any 1995 a militar a ERC.

Gil, per la seva banda, té una dilatada carrera política, com a diputada al Congrés de diputats, primer; com a consellera d’educació del darrer govern Pujol; i després com a diputada al Parlament de Catalunya. Va destacar pel seu xoc amb Josep Antoni Duran i Lleida, en la crisi que va acabar amb la desaparició de la federació.