El passat dimecres 16 de novembre el conseller de Cultura, Santi Vila, va lliurar l’Informe de Política Lingüística 2015 a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. L’Informe conté dades i indicadors referits a la situació de la llengua (coneixement i ús de les llengües de la població, usos del català al sector comercial, cultural, a l’ensenyament, la justícia, etc.), a l’acció de govern i a la incidència que tenen les polítiques lingüístiques aplicades. Us podeu descarregar l’Informe de Política Lingüística clicant-ne l’hiperenllaç (document en pdf, 3,65 MB).
L’Informe també dedica un apartat a l’occità-aranès a l’Aran i a la llengua de signes catalana (LSC). També s’hi recull el marc legal d’incidència en matèria lingüística i especifica el pressupost dedicat el 2015 al conjunt d’accions de política lingüística empreses des dels departaments de la Generalitat i els òrgans que hi estan adscrits.
Alguns dels aspectes que destaca l’Informe són els següents:
Publicitat
662.300 persones tenen llengües inicials diferents del català i del castellà
- El 35,26% de la població adulta de Catalunya és nascuda fora: el 17% a l’estranger i el 18,26% a la resta de l’Estat.
- El 63,6% de la població es concentra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- L’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona són els àmbits amb major presència de nascuts fora de Catalunya.
- El 94,3% de la població de 15 anys i més entén el català i el 80,4% el sap parlar.
- 662.300 persones adultes tenen llengües inicials diferents del català i del castellà.
- El grau d’acord sobre la unitat de la llengua als set territoris de llengua catalana és del 80%.
Diversitat territorial en la situació sociolingüística del català
- Un dels aspectes que mostra l’IPL 2015 és la diversa situació de la llengua per territoris. Entre d’altres dades, destaca que de les 50 ciutats més poblades de Catalunya, Sant Cugat del Vallès és la ciutat on més se sap parlar català (82,2% de la població) i Santa Coloma de Gramenet és la que té l’índex més baix (50,6%).
- Terres de l’Ebre, Ponent, Alt Pirineu i Aran, comarques centrals i Girona són les zones amb més coneixement del català.
- Les Terres de l’Ebre té el percentatge més alt de població que té el català com a llengua inicial, d’identificació i l’habitual (superior al 70%). En contraposició, l’entorn metropolità de Barcelona és la zona on es declara amb menor freqüència el català com a llengua inicial, d’identificació o d’ús habitual.
Per primera vegada, els 10 webs més consultats a Catalunya tenen tots versió en català i puja 7 punts l’audiència de webs en català
- 10 dels 10 webs més visitats a Catalunya són per primera vegada en català.
- 6 dels 10 programes de missatgeria més usats a Catalunya són en català (incloent-hi els líders, com Whatsapp o Facebook Messenger).
- 4 de les 10 xarxes socials més usades a Catalunya són en català.
- El 54,5% de la població que ha consultat Internet ha visitat pàgines en català.
- El consum de webs en català ha augmentat 7 punts, en relació a l’any anterior.
- El català, al 30% dels webs de grans marques i al 60 % dels seus telèfons d’atenció al client.
Les grans marques de subministraments de la llar i els vins i caves són les que usen més el català als webs i als telèfons d’atenció al client
- L’informe 2015 presenta un estudi inèdit sobre l’ús del català per part de grans marques, que en una primera onada se centra en els webs i en l’atenció telefònica. A partir d’una enquesta de notorietat de marques amb una mostra de més de 1.400 consumidors d’arreu del país, s’han determinat 448 marques líder. D’aquestes, un 15 % tenen mostra inicialment el web l’opció d’accés en català (sempre que el consumidor tingui el dispositiu de consulta configurat en català) en dels casos, i un 30 % té el català disponible com a llengua del web.
- En l’atenció telefònica espontània, l’ús del català arriba a una quarta part de les grans marques observades i l’operador s’adapta al català del client en un 50 % dels casos. Aquestes xifres augmenten significativament en el cas dels telèfons ubicats a Catalunya.
- Per sectors, l’ús del català (al telèfon i al web) arriba al 70 % en alguns sectors com subministraments de la llar, transport de viatgers, vins i caves o aigua entre d’altres mentre que en l’extrem contrari s’hi situen telefonia mòbil, motocicletes, electrònica i informàtica, automòbil, les cadenes de restaurants i les marques d’higiene i cura personal.
Tortosa i Lleida, ciutats líders en retolació i atenció al públic en català
- La presència del català en la retolació a les principals ciutats és desigual: superior a 70 punts a Tortosa, Girona i Lleida mentre que a Barcelona i Tarragona se situa al voltant dels 60 punts.
- Pel que fa l’atenció comercial als clients, Tortosa supera el 90 % en català tant en ús espontani com en adaptació al client. A Girona i Lleida la puntuació és igual o superior als 80 punts en ambdós índexs. Aquestes puntuacions superen en més de deu punts els comerços de Barcelona i Tarragona.
Nous projectes de foment del català a l’empresa i el comerç: més línies de subvencions i més accions sectorials
- Suport a 41 projectes d’empresa en català i nova línia de subvencions per a la traducció obres no literàries. S’ha donat suport a empreses que han incorporat el català en productes tecnològics (programari i apps) i a editorials.
- El “teu web, també en català!”, campanya per incrementar l’ús virtual de la llengua a les pimes.
- 1.112 hores de formació en català a través dels centres de promoció econòmica locals en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.
- 965 nous acords i convenis signats pel Consorci per a la Normalització Lingüística amb el sector socioeconòmic.
- 561 peticions a l’Oficina de Garanties Lingüístiques.
Més espectadors de teatre i lectors en català. Diversificació de l’oferta de català al cinema amb polítiques adreçades a les plataformes digitals. Impuls a la subtitulació
- El 26,5% de lectors de llibres van llegir un llibre en català, percentatge superior a l’any passat (en què fou del 24,8 %).
- Per primera vegada, el projecte “T’agradarà llegir en català” porta revistes en català a les sales d’espera dels centres mèdics privats.
- Creix 6 punts el consum d’espectacles en català. El 59,5% dels espectadors de teatre i arts escèniques ha vist del darrer espectacle en català, percentatge superior a l’any passat (en què fou del 52, 9 %): En nombres absoluts el total de sessions de cinema doblades, subtitulades o originals en català ha estat 27.287, gairebé 5.000 més que al 2014.
- 745.961 espectadors de cinema en català.
- 232 pel·lícules i 23 sèries subtitulades en català a Canal+ i 112 pel·lícules subtitulades en català als Cinemes Texas.
- Més de 1.000 hores de programació doblades al català per TVC.
- VOSCbd, nova base de dades d’informació de pel·lícules subtitulades en català.
- Nou canal a Twitter de Cinema en català.
- L’app “Jocs en català” permet cercar més de 600 referències.
- Agafa el micro.cat, karaoke en línia de música en català
Mitjans de comunicació: més català a la ràdio i menys a la televisió i la premsa impresa
- La ràdio és el mitjà amb més consum en català, amb el 64,1%, superior a l’any anterior.
- Es publiquen 104 mitjans digitals professionals en català, amb un total de 76 milions de pàgines vistes mensuals (agost 2016). 14 mitjans més que en el mateix període de l’any 2015.
- La diversificació de canals i el canvi d’hàbits en el consum televisiu afecta directament les audiències. El percentatge de televidents que han vist programes en català passa del 54,2 al 51, 8 %.
- El consum de diaris impresos en català ha disminuït en dos punts percentuals respecte el 2014, tot i que continua essent més alt que al 2013.
El nombre d’alumnes escolaritzats en català és d’1,3 milions, 8.000 més que l’any passat
- Els plans educatius d’entorn han arribat a 302.954 alumnes.
- Arreu del país hi ha 660 aules d’acollida, que han atès 8.265 alumnes.
- La puntuació mitjana de l’alumnat de secundària s’aproxima al 70% en català, castellà, anglès i francès.
- En els graus universitaris, el català és manté en el 75 % de les classes.
- En els màsters la presència de l’anglès creix.
- A les universitats, 5.915 alumnes hi han fet cursos de català,144 cursos al Parla.cat amb 1.211 alumnes.i el projecte Intercat ha arribat a 145.208 usuaris.
- 6.203 estudiants de llengua i cultura catalanes a 148 universitats estrangeres.
- 189 examinands a les proves dels certificats de català a Madrid.
- 19 llocs a l’Estat espanyol on es pot aprendre català fora del domini lingüístic.
Creix el nombre d’inscrits als cursos del CPNL després de 5 anys de reculada
- S’han inscrit 70.946 persones als cursos del CPNL, un 5 % més que l’any passat.
- S’han organitzat cursos de català del Consorci a 159 localitats.
- Gairebé 1,7 milions de persones han après català amb el CPNL.
- El 64,7 % de les persones inscrites als cursos del Consorci són nascudes a l’estranger.
- El Consorci ha organitzat 657 activitats de llengua i cultura per a pares de famílies en programes d’acollida.
- 1.622 alumnes del sector de la restauració als cursos del CPNL i 1.112 hores de formació als centres de promoció econòmica locals.
- 526 alumnes inscrits a català en el marc del programa de reincorporació al treball.
- 70 cursos de català amb 1.168 inscrits a la formació ocupacional.
- 1.622 alumnes del sector de la restauració als cursos de català.
- 41.293 persones inscrites als cursos en línia Parla.cat i 549 alumnes opten per la tutoria en el Parla.cat.
- 207.762 persones registrades a Parla.cat des del 2008 i 144.945 visites al Parla.cat provinents de la resta de l’Estat espanyol.
- Més de 3.000 activitats per crear cursos a l’Aula mestra.11.298 visites a Aula Mestra, procedents de 86 països.
- Més de 60.000 consultes al cercador per a l’aprenentatge de la llengua.
- 5.915 alumnes als cursos de català de les universitats i 1.211 alumnes de les universitats al Parla.cat.
- INTERCAT, plataforma de recursos en línia per a estudiants universitaris de fora: 145.208 usuaris.
- 7.555 alumnes de català en centres oficials de formació d’adults.
Més establiments col·laboradors i activitats culturals al Voluntariat per la llengua
- Més de 100.000 parelles lingüístiques des del 2003.
- 4.678 entitats i establiments col·laboradors.
- 1.814 activitats de dinamització, amb 63.791 participants al 2015.
La qualitat, una fita per al català
- 13.500.000 cerques a l’Optimot, servei de consultes en línia, superior a l’any passat.
- Uns 40 milions de paraules traduïdes amb el traductor automàtic de la Generalitat.
- Nou diccionari en línia de definicions en català de WordReference.com.
- Nou espai web de toponímia.
- 106 diccionaris terminològics en línia al TERMCAT i més de 112.000 articles terminològics nous. S’han aprovat 317 termes nous al llarg del 2015.
- Conveni del TERMCAT amb la Unitat de Coordinació Terminològica del Parlament Europeu.
- Prop de 7,3 milions de visites als webs de política lingüística
Els joves, atrets per la certificació de nivells superiors de català
- 13.862 persones han obtingut certificats de català. El certificat de nivell superior té el percentatge més elevat de joves.
- Des del 2002 s’han lliurat 261.826 certificats de llengua.
Les entitats, al costat del català
- Suport a 70 projectes de foment de l’ús del català impulsats per entitats. Són subvencions a projectes que fomenten el català en els àmbits laboral i empresarial, de joventut i lleure, que afavoreixen actituds positives envers el català i promouen la interacció lingüística.
- 171 entitats formen el Cens d’entitats per al foment de l’ús del català, que continua creixent.
- La III Nit de la Llengua al Món Digital ha tingut lloc simultàniament a Barcelona i Tarragona.
- L’exposició Català, llengua d’Europa ha visitat 51 localitats.
La presència del català a la justícia encara és molt deficitària
- 2.359 habilitacions al Registre de traductors i intèrprets jurats.
- Creix lleugerament el català en els documents notarials i es manté en la documentació mercantil.
- Els registres de la propietat, mercantil i de béns mobles en català se situen en el 14,6%, a la baixa. La situació és molt desigual: el 66 % de Berga i l’1% de Barcelona.
- El percentatge de sentències en català és del 8,4%. Els jutjats de 1a instància són els que n’emeten més, el 23%.
- 1.314 professionals del dret i la justícia als cursos de català i de llenguatge jurídic.
- Plans lingüístics als centres educatius de justícia juvenil.
- Nou portal de Terminologia jurídica.
El català, pendent del Tribunal Constitucional
- Continuen pendents de sentència del Tribunal Constitucional els recursos contra aspectes lingüístics de les lleis d’educació, de l’occità, del codi de consum, del cinema i d’acollida.
- La Llei 1/2015, del 5 de febrer, de règim especial de l’Aran: dóna a l’Aran una protecció general com a realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada i complementa la regulació lingüística de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran.
- El Comitè de Ministres i el Comitè d’Experts del Consell d’Europa reiteren l’incompliment per part d’Espanya de les recomanacions sobre l’ús de la llengua catalana i constaten les vulneracions de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en àmbits com l’Administració de Justícia i la de l’Estat.
Tots els nascuts a l’Aran entenen l’aranès i un 21,4 % de la gent que hi viu el parla com a llengua habitual
- El 80,7% de la població de 15 i més anys de l’Aran entén l’occità, el 55,6% el sap parlar, el 59,3% el sap llegir i el 34,9% el sap escriure.
- Entre la població que ha nascut a l’Aran, el 99,2% entén l’occità, el 94,6% el sap parlar i el 64,8% el sap escriure.
- Pel que fa a la població nascuda a la resta de Catalunya, el 91,2% entén l’occità, el 69,6% el sap parlar i el 43,1% el sap escriure.
- El castellà és la llengua habitual per al 55,1% de la població de l’Aran de 15 anys i més. L’occità és la llengua habitual del 21,4% de la població aranesa (només occità i occità i una altra llengua) i el català ho és del 16,4% d’habitants. Un 7% té altres llengües i combinacions de llengües com a llengua habitual.
- La presència de l’occità a l’Aran creix en totes les relacions interpersonals excepte a la dels membres de la llar, on es manté.
Es consolida la formació en llengua i cultura occitanes, tant a l’Aran com a Barcelona
- 1.791 alumnes al curs d’aranès en línia des de l’any 2010 i s’han obert nous cursos en línia d’introducció a la llengua i la cultura occitanes.
- 101 participants en la Dictada Occitana a Barcelona.
- L’occità entra en un projecte europeu en el marc de les llengües romàniques.
- La 8a Mòstra de Cinèma Occitan arriba a 34 localitats.
- S’incrementa la programació en aranès al 3/24.
- Suport al CAOC.
- Suport a l’Institut d’Estudis Aranesi.
225 persones aprenen llengua de signes catalana en 34 cursos
- El Govern crea i atorga per primera vegada el premi LSC a persones i entitats que impulsen la llengua de signes catalana.- Hi ha 47 centres d’agrupament d’alumnat sord que són de referència en l’educació infantil, primària i secundària obligatòria. D’aquests, 7 (a Barcelona, Sabadell i Girona) ofereixen educació bilingüe LSC-català a l’ensenyament obligatori.
- El curs 2014-2015 s’ha iniciat amb contractes de 500 hores setmanals d’intèrprets de llengua de signes.
- Les entitats han organitzat 34 cursos de LSC per a 225 alumnes, amb el suport de la DGPL.
- Es dona suport a l’IEC per al desenvolupament del Corpus LSC.
- 31 alumnes a la UPF segueixen l’itinerari de llengua de signes catalana al grau de Llengües Aplicades.
