Dissabte 3 de setembre se celebrà a l’Auditori de Ferreries (Menorca) l’acte “Cap a la República dels Menorquins”, impulsat i coorganitzat pels partits polítics PSM-Més per Menorca, Iniciativa Verds Menorca – Equo (IVM-Equo) i Esquerra Republicana – Menorca (ER-Menorca).
L’acte volgué reivindicar el poble de Menorca com a poble sobirà que té en les seves mans bastir-se de les eines que li poden garantir les quotes més altes de benestar social. Els convocats reivindicaren “una Menorca sobirana, cap a l’horitzó d’una república menorquina, com aposta radical pels valors cívics i democràtics, que pugui garantir, en primer lloc, que siguin els menorquins els que decideixin en tot i per tot sobre Menorca i sobre ells mateixos; i en segon lloc, ésser el subjecte polític amb estructures d’estat, aquest país, aquesta república menorquina”.
La trobada la va obrir Maria Juan, la primera consellera que va tenir el PSM, que va al·ludir a la lluita antifranquista i a l’itinerari «pas a pas, sense córrer i sense aturar-nos fins a arribar fins on hem d’arribar, tenim clar que la terra és la pàtria». La trobada va incloure també un recital poètic a càrrec de Jordi Odri i Bep Joan Casasnovas, una actuació de glosat i una actuació musical de Maria Àngels Gornés.
L’acte es va culminar amb la lectura del manifest ‘Menorquins pels Països Catalans’ que va ser signat l’any passat pels partits impulsors de l’acte del dissabte.
Manifest “Menorquins pels Països Catalans”
El pròxim 27 de Setembre serà una data històrica per als catalans i, com a menorquins, no podem obviar la importància dels moviments polítics que està vivint una part de la nostra nació.
Les eleccions del Principat de Catalunya convocades en clau plebiscitària seran una oportunitat única per a portar a terme un referèndum que les mancances democràtiques de l’Estat espanyol no han permès realitzar. És cert que l’eina que la Generalitat ha hagut d’utilitzar no és la que voldríem, però sí és la millor opció davant la impossibilitat que té la població principatina d’exercir la seva sobirania, de ser qüestionada sobre la relació que ha de mantenir el seu país amb l’Estat. Com sempre, el Govern espanyol suspèn en democràcia i en escoltar les demandes que els ciutadans li fan, enfonsant-se en el mantra de l’Espanya constitucional i uniformitzadora, sense entendre que la legalitat no ha de passar mai per sobre de la voluntat d’un poble.
La realitat és que la creació de la República Catalana no respon tan sols a motius econòmics, a la dèria d’uns quants polítics o a un sentiment nacional, sinó que representa l’oportunitat de canviar de model d’Estat – impossible dins d’Espanya – generant una societat amb menys tolerància a la corrupció i amb major respecte cap als diversos col·lectius que en formen part.
També s’obre l’oportunitat de crear un marc legal que protegeixi el medi ambient, valorant i respectant el territori, així com una separació real dels lligams entre el poder legislatiu i el judicial. A més, es podran tirar endavant totes aquelles polítiques socials que el Govern espanyol es nega a fer, com una fiscalització que gravi més les grans fortunes, prioritzar les infraestructures importants (com el corredor mediterrani) o desenvolupar el decret de pobresa energètica.
En aquest esperançador futur, més proper que llunyà, tindrem un país disposat a estendre’ns la mà en el nostre propi procés de maduració i assoliment com a poble. Per tant, des de Menorca no podem fer veure que l’anhel popular del Principat no ens afecta, ja que, en l’àmbit econòmic i sobretot cultural, el Principat de Catalunya i el País Valencià suposen l’estímul més important per a la nostra illa.
D’altra banda, el fet que el Principat de Catalunya esdevingui un Estat sobirà tindrà unes repercussions per a nosaltres que cal tenir en consideració. En primer lloc, podem estar segurs que s’incrementarà el maltractament econòmic i lingüístic que ja patim, i segonament, no oblidem que aleshores els illencs serem els qui suportarem la pressió fiscal que ara rep el Principat i que s’haurà de contrarestar un cop no es pugui comptar amb aquest. Possiblement també perdrem poder de decisió i tot es justificarà sota l’empara de la Constitució i del que hi diu al nostre DNI. Aquesta és la raó per la qual mai podrem ser bons menorquins i alhora bons espanyols, perquè sempre que qüestionem l’Statu Quo se’ns maltractarà en comptes d’escoltar-nos o satisfer les nostres necessitats.
Quant a la llengua, però, l’emancipació de Catalunya ens afavorirà en gran mesura. Certament, totes les llengües i modalitats canvien amb el temps i és normal que modifiquem algunes expressions o n’adoptem d’altres varietats, però la realitat és que els poders fàctics de l’Estat espanyol ens aboquen a la folklorització i desaparició progressiva del menorquí vers la llengua i els costums castellans. És per això que la política cultural i lingüística de l’Estat català és vital per la pervivència de la nostra manera de ser i de viure. El català es veurà respectat, enfortit, podrà consolidar-se com a llengua en tots els àmbits d’ús i el menorquí serà, a la fi, respectat com a dialecte tal com avui en dia la Generalitat de Catalunya fa amb la idiosincràsia lingüística de l’occità a la Val d’Aran.
I és per tots aquests motius, per l’oportunitat i la realitat que serà la República catalana, que des de Menorquins pels Països Catalans volem donar suport al 27-S com a exercici democràtic que esdevindrà l’avantguarda de l’alliberament nacional dels Països Catalans.
