Conxita Bosch de l'Associació Catalunya-Corsica | Corse Net Info
Conxita Bosch de l'Associació Catalunya-Corsica | Corse Net Info

Traducció al català de l’entrevista de Nicole Mari a Conxita Bosch pel mitjà cors Corse Net Info feta el 9 d’agost de 2018.

El proppassat primer d’agost, es va celebrar la primera reunió bilateral entre els governs català i espanyol, la primera en set anys, per tractar de resoldre la crisi política entre ambdues parts. L’esperança d’obertura fins i tot mínima que havia suscitat de la banda de Barcelona, va ser ràpidament refredada per Madrid on es van mantenir sords al diàleg. En el front judicial, els tribunals espanyols continuen amb judicis i veredictes contra polítics electes independentistes empresonats o exiliats. Els independentistes van donar fins a la tardor al govern espanyol per canviar de posició. Mentrestant, estan preparant el gran esdeveniment de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre amb el lema “Fem República”. Conxita Bosch, de l’Associació Catalunya-Corsica, ha estat convidada a les 37 Ghjurnate internaziuale di Corti1 el passat cap de setmana. Ha fet el balanç de la situació per a Corse Net Info.

Què està passant avui, políticament a Catalunya?

Publicitat

Catalunya ha tingut un any molt intens amb molta repressió. Crec que no hi ha un sol país al món en el qual el govern estigui a la presó o a l’exili. No obstant això, els independentistes estem encara més determinats i som més nombrosos per lluitar per la nostra independència i la nostra llibertat. El combat no s’ha acabat. Seguim lluitant. És el missatge que he vingut a exposar a Còrsega.

La independència de Catalunya sembla més aviat compromesa, però no en té cap dubte sobre el seu assoliment. Què és el que li fa tenir tanta confiança?

Sí! Hi tinc molta confiança! Sóc independentista des del primer moment. Quan vam començar el nostre moviment, tots plegats tot just érem 5.000 persones, després 10.000 persones. En aquell moment, no hauríem pensat que, en menys de 10 anys, els independentistes arribarien a ser més de 2 milions. Tal vegada podríem ser més? No ho sabem perquè no hem tingut la possibilitat de votar en un referèndum normal. Vam votar i vam guanyar, però més de 750.000 vots no es van poder comptabilitzar perquè la policia els va confiscar, va impedir que la gent votés. Si hem estat capaços de convèncer tantes persones en tan poc temps, podrem augmentar la nostra base social, ampliar-la tant com necessitem per tal d’aconseguir la victòria final. És l’objectiu del nostre govern.

Què és el que ha permès aquest augment de l’independentisme?

Molts factors han intervingut, però el més important ha estat el nou Estatut d’autonomia de Catalunya. El Parlament català el va aprovar, els diputats de Madrid el van votar, però el PP el va denunciar al Tribunal Constitucional espanyol, que el 2010 el va revocar. Però era un estatut que la població havia votat democràticament. És el principal motiu que ha provocat que el poble català es rebel·lés. L’altre factor important ha estat la crisi econòmica. Esperem que amb la independència, el nostre govern podrà utilitzar els impostos dels catalans per a Catalunya. Avui en dia som víctimes d’una gran espoliació fiscal de part de Madrid. Les altres motivacions estan relacionades amb la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura…

El nou govern de Madrid, que s’ha beneficiat del suport dels partits independentistes permetrà un canvi de rumb?

No! En opinió meva, pel que fa a la qüestió catalana, el govern Sánchez és igual que el precedent. Només han canviat les formes. No vull oblidar que si el PSOE no hagués donat suport al govern conservador del PP per aplicar l’article 155 de la Constitució, és a dir, la dissolució del Parlament de Catalunya i la suspensió de l’autonomia, Rajoy no ho hauria fet. El PSOE ha estat un actor molt important en l’aplicació d’aquest article contra Catalunya. Malgrat això, estem disposats a parlar i a negociar. Però la primera reunió, que va tenir lloc entre els representants del govern català i els representants del govern de Madrid, no va conduir enlloc. Madrid no vol sentir parlar ni de presoners polítics ni del dret a l’autodeterminació. Però si no es pot parlar d’això, llavors el diàleg és buit i serà difícil de mantenir.

En canvi, la situació del vostre expresident Carles Puigdemont ha millorat. Seria ja una victòria?

Si! És lliure. Des d’ara pot anar a tots els països europeus, excepte a Espanya. El jutge alemany, encarregat del cas, va suspendre els procediments d’extradició i el jutge espanyol va retirar les ordres d’arrest internacional emeses contra ell i altres quatre dirigents. En canvi, si torna a Espanya, l’ordre de detenció roman en vigor. És una gran victòria! Però no oblidem que, pels mateixos motius, tots els nostres altres representants, els altres consellers del seu govern i el vicepresident estan a la presó. Europa no pot acceptar això!

Què diu el nou govern de Madrid sobre aquests polítics electes empresonats?

Sempre es remet a la separació de poders. Diu: «el poder judicial segueix el seu camí. No podem fer-hi res!». Però sí que hi poden! Madrid va anar a cercar a Catalunya i va empresonar i va acusar un govern que no havia fet res il·legal! Aviat, els judicis s’obriran, els dirigents independentistes són acusats de rebel·lia i arrisquen fins a 30 anys de presó. Els nostres advocats treballen per portar tot això davant les Nacions Unides i el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg. Estem molt preocupats! Organitzarem importants mobilitzacions a Catalunya per protestar contra aquests judicis.