El delegat de la Generalitat a Madrid diu que calen més de 3 milions de vots pel Sí

En un article publicat aquest dijous a elMón.cat, Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, defensa que calen més de 3 milions de vots pel Sí. L’extens article titulat “Projecte per a Catalunya, projecte per a Espanya” serveix a Mascarell per desenvolupar la seva visió del procés polític que viu Catalunya i de com s’hauria d’encaminar, segons ell, per tal que acabi amb èxit.

Mascarell inicia el seu article citant un article que Toni Soler va publicar diumenge al diari Ara en el que deia: “el futur consens català no ha de pivotar sobre el com (el referèndum) sinó sobre el què.”. Partint d’aquí desenvolupa la seva tesis, la qual se centra en el fet que cal parlar de com volem que sigui la futura República i que això va lligat a la necessitat d’ampliar el perímetre del procés polític català. En concret es marca com a objectiu sumar els votants d’En Comú Podem que segons ell estarien a favor d’una República Catalana. És llavors quan afirma que: “Si no som capaços de plantejar una idea central, nuclear, de país, voldria dir que no serem capaços de donar la confiança necessària als més de tres milions de votants pel sí a la independència que necessitem. Un projecte de construcció d’un Estat nou no és bufar i fer ampolles. Vol dir pensar i raonar molt. Vol dir evitar fer volar coloms.”

A posteriori centra la seva reflexió en la necessitat de definir quina relació establiran la República Catalana i Espanya i posa de relleu la necessitat que en el nou escenari “el conjunt dels espanyols en surtin beneficiats”. Mascarell creu positiu que “l’independentisme tractés de portar també esperança a la societat espanyola”. A més, l’exconseller de cultura, afirma que “les interdependències amb la societat espanyola seran altes i poden ser enormement profitoses per a tots”. És en aquest punt on el delegat de la Generalitat a Madrid enumera una extensa llista de camps on la societat catalana i la societat espanyola compartiran necessitats estratègiques.

Publicitat
Publicitat

Finalment, recorda “el que eren Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Islàndia i Noruega quan estaven junts per obligació” i constata que actualment sent països lliures “tenen moltes coses en comú i han construït una regió mundial de referència”. És per això que proposa que catalans, espanyols i europeus vegin “el projecte català com a un incentiu per orientar la península ibèrica en una direcció que tingui com a model els països nòrdics“.