La sorpresa durant el recompte de vots d’aquestes eleccions va ser el fet que el resultat que s’anava dibuixant als Països Catalans era força semblant al del 20D. També a Espanya, excepte pel fet que el PP va guanyar 14 diputats i C’s en va perdre 8.
Un primer element que va despertar cert interès és el nivell de participació que registrarien aquests comicis a Catalunya. Quan a les 6 de la tarda es va fer públic el segon avançament de participació que marcava 10 punts de diferència respecte a les anteriors eleccions semblava que podria haver-hi una gran desmobilització. Finalment, la diferència amb el 20D va quedar escurçada fins a tan sols 3 punts menys de participació. Segurament el fet de ser un cap de setmana llarg d’estiu va portar molts votants a exercir el seu dret al final del dia.
En Comú Podem va guanyar de nou les eleccions, mantenint els 12 diputats que havia obtingut el passat 20 de desembre, però reculant en percentatge de vot (del 24,71% al 24,51%) i en vots absoluts (perdent-ne més de 80.000). Només dues formacions van incrementar en nombre de vots absoluts, ERC i el PP. Esquerra va repetir els seus 9 diputats, màxim històric, assolits el 20D i va guanyar quasi 28.000 vots passant del 16% al 18,17% del total. Tot i així no va aconseguir superar el seu màxim històric de vots absoluts que el seguirà ostentant en Carod Rovira que l’any 2004 en va treure 652.000, en comparació amb els 629.000 d’ara. El PP va tenir un increment encara més notable amb 44.000 votants més que els darrers comicis, cosa que li va permetre guanyar 2 punts percentuals i un diputat a Lleida. També va sobrepassar C’s esdevenint cinquena força a Catalunya. Convergència Democràtica de Catalunya es va presentar per primer cop a unes eleccions en solitari després de rebutjar la coalició Junts per Catalunya proposada per Demòcrates de Catalunya. Malgrat que el sondatge a peu d’urna publicat per TV3 els donava un resultat desastrós amb només 5 diputats, finalment un cop fet el recompte es va confirmar que mantenien els 8 diputats assolits el 20D -ja de per sí un mal resultat-. Això sí, la formació perd 85.000 votants i més d’un punt percentual. El PSOE va perdre a Catalunya 32.000 vots i un diputat a Lleida, malgrat que en percentatge de vot va pujar una mica (del 15,69% al 16,12%). Finalment C’s manté els seus 5 diputats tot i perdre 112.000 vots i passar del 13,05% al 10,93%, sent la força més castigada.
El bloc independentista -representat per CDC i ERC- ha mantingut els 17 diputats que ja va treure el 20D. Tot i millorar una mica en percentatge (del 31,07% al 32,64%) han perdut 58.000 vots en comparació amb fa mig any. Si aquest resultat es compara amb els vots que va treure Junts pel Sí el 27S la davallada és molt important, ja que els 1,6M de vots passen a 1,1M.
A les Illes Balears, MÉS, el partit sobiranista històric, havia conformat una coalició electoral amb Podemos i Esquerra Unida amb l’objectiu d’esdevenir la primera força. Aquest fet va facilitar la creació de la candidatura Sobirania per les Illes (SI) que pretenia recollir el vot d’aquells votants de les illes que ho volien fer en clau nacional i que rebutjaven l’aliança de MÉS amb un partit d’àmbit estatal. MÉS que el desembre va treure un 7% dels vots i va quedar lluny d’obtenir el primer escó sobiranista de les illes de la història aquest cop també es quedarà sense, ja que la coalició àmplia ha obtingut els mateixos 2 diputats que Podemos havia obtingut en solitari el passat 20D, i més tenia el seu candidat situat al número 3 de la llista. En conjunt les 3 forces que s’han presentat juntes aquest 26J varen sumar el 32,74% dels vots en les anteriors eleccions concorren per separat. Aquest diumenge la coalició s’ha quedat al 25,39% dels vots, perdent-ne prop de 40.000. Això ha portat a no assolir l’objectiu marcat, ja que el PP ha guanyat les eleccions a les Illes amb el 35% dels vots -6 punts i 22.000 vots més que el 20D- i 3 diputats. El PSOE s’ha endut 2 diputats i C’s 1. Per la seva banda Sobirania per les Illes ha fet un paper discret amb l’1,6% dels vots i prop de 8.000 vots.
Al País Valencià, Compromís i Podemos ja havien concorregut el desembre en coalició després d’una llarga negociació i l’oposició del Bloc Nacionalista Valencià a l’aliança. Aquest juny la coalició s’ha repetit malgrat la coalició no va aconseguir el grup parlamentari propi que Podemos els havia promès i a més s’hi havia sumat, com és lògic, Esquerra Unida del País Valencià. L’objectiu de la coalició era esdevenir primera força al País Valencià superant el PP. Tot i així, la unió de les 3 formacions en una sola llista, igual que a les Illes, ha suposat un retrocés en percentatge (del 29,3% al 25,37%) i en vots (de 785.000 a 656.000) i s’han repetit els 9 diputats que havien tret Compromís i Podemos el 20D. El PP en canvi ha passat de 11 a 13 diputats amb un augment de 4 punts i quasi 80.000 vots. El PSOE s’ha endut 6 diputats i C’s 5.
