Astora el revulsiu que envaeix el panorama polític actual. Però alhora és, crec, absolutament necessari per a poder virar el rumb que molts polítics portaven i el rumb de la percepció que la gent havíem pres de la política.
És imprescindible que anem a votar el 26J. Imprescindible no només per un motiu, sinó per molts, i algun d’ells vitals pel contingut que dibuixaran els llibres d’història que d’aquí a uns anys llegiran els nostres néts i besnéts. No ens podem permetre el luxe d’anorrear unes urnes que ens posen quan tenim el futur del nostre país a les nostres mans. Avui, encara es gestionen els nostres impostos a Madrid, per tant, algú ha de ser allà per defensar els nostres interessos.
Hem de ser, i és la nostra responsabilitat, a tots els espais polítics on es prenguin decisions que ens afecten. En aquests moments, que podem catalogar de transició entre la post-autonomia i pre-independència, és necessari que estiguem a Madrid per no fer encara més lamentable la situació en què ens trobem immersos políticament i social.
És la nostra responsabilitat entendre la seriositat de l’objectiu que aquest país s’ha marcat i no podem prioritzar el populisme i la demagògia a la rigorositat, excel·lència, professionalitat i bona execució de totes les nostres accions. Hem de ser a Madrid perquè cap dels partits que es presenten, excepte els independentistes, porten l’agenda catalana com a prioritat al seu programa electoral. Mentre la legislació que ens empara sigui l’espanyola, no podem deixar en mans de partits com el Partit Popular, Ciudadanos o el PSOE la interpretació d’aquesta.
Hem de ser a Madrid perquè la rigorositat de la qual parlava unes línies més amunt serà observada des de totes les instàncies internacionals. No podem enviar missatges erronis al món. Hem de demostrar que actuem amb sentit d’Estat, i sentit d’Estat vol dir posar, sobretot, accent en la precisió, exactitud i validesa dels nostres actes. Només així ens legitimem en l’àmbit internacional.
No estem fent la independència per uns quants, estem fent la independència per a tots els ciutadans de Catalunya i no podem, ni hem de, caure en la via fàcil.
“No hi fem res a Madrid” diuen alguns. Si no hagués estat perquè uns quants hem estat a Madrid aquests 4 mesos, treballant molt, no s’hauria aprovat la derogació de la llicència única que fa un any ens va imposar el Gobierno de Espanya. Si no hi haguéssim estat, els nostres esportistes haurien de pagar a la Federación espanyola de torn, contribuint així a la recentralització i deixant a les nostres federacions, les catalanes, sense pressupost per invertir en el nostre país i en els nostres esportistes.
“No hi fem res a Madrid”. Però, per no fer res a Madrid, estem a dues setmanes d’unes noves eleccions a l’Estat Espanyol, conseqüència del que succeeix a Catalunya i del NO que els grups parlamentaris catalans vam donar als qui intentaven fer govern ignorant els principals interessos catalans i el què el nostre Parlament amb majoria absoluta independentista representa.
Insisteixo molt en la paraula “responsabilitat” perquè és imprescindible que tots prenguem consciència del grau de rellevància de tot el que fem ara, i de tot el que no fem, perquè de tot això, del que fem i del que no fem, en resultarà el bon i millor futur dels nostres fills i filles.
