Aquest és el nom d’una campanya nascuda de la situació política d’atzucac en què es troba el país: moments baixos en què un es pregunta per què. Els vots independentistes han assolit la majoria social i, més encara, la de gent partidària del “dret a decidir” i també de la favorable a un país més pròsper i, econòmicament i social més procliu i considerat amb els seus ciutadans. Amb la majoria assolida en la darrera comesa electoral a Catalunya, és incomprensible: tants dies malaguanyats, de negociacions poc fructíferes per socis de govern que han promès als seus votants lluitar plegats per assolir la República Catalana i per lluitar contra qui realment és l’adversari; però no: no ens podem permetre aquestes trinxeres i partidismes en un moment crucial i de repressió màxima en què el poble català ha confiat després de fer-ho ja incansablement més que mai.
Les regles del joc pressuposen acords de govern però no aquest immobilisme anteposant aspectes de gestió i plantejament potser diferents però amb un fi comú i, sobretot, prioritari. No permetem que qualsevol excusa o fals argument pugui servir per justificar el pactes amb les dretes i els partits unionistes: esborrar compromisos de mínims com la de fer front a l’extrema dreta, la d’emprar la “taula de diàleg” com una moneda de canvi amb un govern socialista que té aliats amb les dretes i que un cop té el que vol s’oblida dels pactes o bé incompleix “mal entesos” pactes que ja cansen per impossibles i absurds. Ja hem manifestat el “País que Volem” i s’ha parlat de la Constitució Catalana; primer però ha d’arribar el moment en què es pugui implementar i, sobretot, avançar en aquesta direcció. No volem una marxa al darrera ni ser la riota de tots els partits espanyolistes, a més de rebre per totes bandes la el menyspreu, despreci, humiliació i la falta de respecte reincidents.
Ens sentim enganyats: no només els militants han d’avalar decisions “de partit”. Es pressuposa que tots els votants han confiat en un programa, uns objectius, unes polítiques i moltes vegades.
Si esteu ja cansats de votar i que el vostre clam no sigui escoltat, que es faci el contrari d’allò que s’ha promès –potser en alguns moments de manera ambigua o a mitges- que no es duguin a terme accions per a fer efectives les seves promeses, o es vulneren els compromisos en pro d’aliances i projectes contraris a les seves promeses? Per tal de fer arribar als partits la vostra indignació, podeu incorporar-vos al canal de telegram, que ja compta amb 13.323 membres, sota el lema:
“He votat, he cedit sobirania i no l’esteu administrant bé. Sumat a aquest grup de telegram per recolzar i difondre aquest missatge”. Aquest és el compte: https://t.me/TorneuMeElVot . I tu? Et sent interpel·lat? En el meu nom, no!
