Traducció de l’article en alemany publicat el 7.07.23 al meu blog i enviat a diputats i premsa de parla alemanya.
Fa un parell de dies que una sentència del Tribunal General de la Unió Europea ha retirat la immunitat als diputats del Parlament europeu Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí, a la qual tenen dret pel seu escó a Estrasburg. Són irrellevants els arguments legalístics que hagin portat el TGUE a seguir l’argumentació dels polititzats tribunals espanyols. Per un convençut europeu, continua sent una decisió incomprensible, fin i tot vergonyosa. Només es pot esperar que la següent instància superior, el Tribunal de Justícia de la UE, tombi aquesta sentència.
Aquestes línies no les escric pas com a català que defensa altres catalans. Les escric com un apassionat europeu que veu en perill els principis de la UE. Perquè aquesta sentència no és altra cosa que una sageta emmetzinada contra els drets del Parlament Europeu i contra cadascú dels seus membres. Fins i tot si no ha estat aquesta la intenció del TGUE, és immiscir-se en camps sobre els quals ningú més que el Parlament Europeu hauria de poder decidir. No pot passar un dia que, com a Espanya, els tribunals decideixen sobre què es pot debatre o no al Parlament, sobre qui pot tenir un càrrec o no, etc. Aquí és vàlida la vella frase alemanya: No tolereu els començaments!
Perquè els panorames polítics als estats membres de la Unió poden tenir grans canvis deguts a les crisis mundials, i això que avui afecta a tres catalans, pot afectar demà a tres polonesos, tres suecs, tres italians, o qui sigui. I al final del camí hi hauria inevitablement la dissolució de la UE tal com avui és i com la volen la majoria dels europeus.
La meva modesta opinió és que ningú altre més que el plenari del Parlament europeu hauria de decidir sobre la retirada d’immunitat. El que podrien fer els tribunals és presentar la sol·licitud al Parlament, amb dades precises dels motius, que no podrien basar-se en afirmacions de diferent possible interpretació, sinó amb fets concrets i comprovables. I, també en opinió meva, aquests motius no podrien ser mai de caràcter polític, sinó tenir un caràcter clarament criminal, com assassinat, robatori, alta traïció en perjudici d’un o més països de la Unió, etc.
Imaginem-nos que la Gran Bretanya encara fos membre de la UE. I imaginem-nos també que la immunitat és retirada a membres escocesos del Parlament Europeu, pel fet que han treballat per la separació d’Anglaterra per mitjans pacífics i democràtics. Ho toleraria també el Parlament Europeu?
El “nostre” Parlament Europeu ha hagut de lluitar per conquerir els drets actuals. I no hauria de tolerar que un parell d’aquests (molt importants per cadascú dels seus membres) siguin estovats per la porta de darrere. No tolereu els començaments!
