Foto: REUTERS/Albert Gea

Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals hi figuren el francès Jean Paul Costa, antic president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i la belga Françoise Tulkens, antiga jutgessa d’aquesta mateixa cort, ha publicat un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.

Wolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlin i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en una entrevista (pel diari alemany Junge Welt) la importància d’aquestes qüestions: «En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’Estat espanyol que hem estat analitzant van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència. En l’àmbit jurídic, s’hauria de diferenciar molt més».

Com destaca Kaleck, a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, ell i els seus col·laboradors internacionals han analitzat de forma independent i “des d’una perspectiva merament jurídica” tant les mesures del Tribunal Constitucional espanyol contra la feina dels diputats del Parlament de Catalunya, com la persecució penal a què se’ls ha sotmès, entre el 2013 i el 2017.

Violacions greus de drets bàsics i manca de separació de poders
Després d’haver analitzat centenars de pàgines sobre els diferents casos i mesures contra l’independentisme, els experts han arribat a la conclusió que aquestes mesures suposen violacions greus de la legalitat i de la divisió de poders. El fet que des del Tribunal Constitucional es pugui determinar què es debat i què es vota al Parlament de Catalunya, i el fet que es persegueixi jurídicament i penalment els diputats catalans per ‘desobediència’, suposa “un atac frontal a drets fonamentals com la llibertat d’opinió i de reunió”, segons els juristes. “Si jo, com a polític, periodista o activista, em manifesto a favor de la independència de Catalunya i ho defenso en un article de diari, en una manifestació, una assemblea o com a resolució política, no se m’ha de poder penalitzar”, explica Kaleck.

El reconegut expert alemany i els seus col·laboradors també determinen que és totalment desproporcionat que s’arrestin membres del Govern i que s’imposin multes de fins a dotze mil euros diaris per haver preparat el referèndum de l’1 d’octubre, o que es persegueixin jurídicament alguns polítics catalans per haver organitzat la consulta popular no vinculant del 9 de novembre del 2014. És precisament per aquest últim motiu que es va inhabilitar durant dos anys l’antic president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i se’l va condemnar a pagar una multa milionària. Segons els juristes, aquestes mesures són il·legals, perquè organitzar un referèndum o una consulta popular no és cap delicte segons el Codi penal espanyol.

En aquest context un procediment especialment qüestionable és el del Tribunal Constitucional. Wolfgang Kaleck subratlla com a “especialment preocupant” el fet que l’alt tribunal es basa en resolucions pròpies com a fonament legal per a la persecució jurídica dels polítics, malgrat que aquests suposats delictes no consten al Codi penal espanyol. Per tant, els experts arriben a la conclusió que el Tribunal Constitucional “adopta un paper polític i legislatiu, la finalitat del qual és mantenir Espanya unida”. Hi veuen “una clara violació de la separació de poders, la base de tota democràcia”.

Europa ha de defensar els seus fonaments
En les seves declaracions al diari alemany, Wolfgang Kaleck també es mostra molt preocupat per la xifra de gairebé 900 ciutadans i polítics catalans perseguits jurídicament per haver defensat pacíficament la independència de Catalunya. Amb tot, l’expert alemany considera que activar les instàncies judicials internacionals com s’està fent per part de l’independentisme català “és un procediment massa lent perquè primer s’hauran d’exhaurir els camins legals a Espanya, que poden ser llargs, la qual cosa, per cert, també passa a Alemanya”.

Dit això, el president del European Center for Human Rights a la capital alemanya defensa que com que es pot parlar de centenars de casos de vulneració dels drets per part de l’Estat espanyol, són els altres estats i les institucions de la Unió Europea qui hauria d’actuar: «El Govern espanyol no pot, d’una banda, argumentar que actua en nom de la unitat d’Europa i, de l’altra, no respectar allò que precisament constitueix Europa —uns estàndards legals mínims. Crec que les institucions europees tenen l’obligació de defensar que es respectin els drets fonamentals que atorguen als seus ciutadans», afirma Kaleck.

Article en versió original: https://www.jungewelt.de/artikel/328292.europa-in-der-pflicht.html