L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès el qual es va publicar a la revista “l’Arch de Sant Martí” i es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest deia així:

L’Arch de Sant Martí, periòdic defensor de la reivindicació dels drets civils i polítics de la Pàtria Catalana, en nom propi felicita enèrgicament Mr. Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, s’adhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlandès que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat puguin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!

El manifest tingué un gran acolliment i marcà un punt d’arrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb més força. Un ressò especial tingué a Catalunya el que es conegué com l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) el 24 d’abril de 1916, amb la proclamació del Govern provisional de la República irlandesa. El document de proclamació començava amb “Homes i dones d’Irlanda: en nom de Déu i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradició de ser nació, Irlanda, a través nostre, apel·la als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat” tot declarant el dret de la gent d’Irlanda al control dels destins irlandesos. Aquest any 2016 hom commemora el centenari d’aquell alçament que acabà amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britàniques les quals efectuaren una brutal repressió que, tanmateix, significà un punt de no retorn i que acabà amb la independència d’Irlanda l’any 1921 amb la divisió de l’illa en dos estats, un d’ells, l’Ulster, sota dominació britànica.

Ressenya al diari La Veu de Catalunya sobre l’acte d’homenatge a James Mac Suibhne (Mac Swiney), l’alcalde de Cork mort a la presó de Brixton.

Quatre anys més tard podem llegir a “La Veu de Catalunya” del 2 de novembre de 1920 la notícia sobre la “Vetllada patriòtica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork”. Aquesta vetllada se celebrà al saló d’actes del CADCI i comptà amb una gernació inusual i tingué la participació entre d’altres de Ventura Gassol, el canonge Cardó, Adrià Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaça de Catalunya de Barcelona tingué lloc un acte solemne d’homenatge a l’Alcalde de Cork mort en vaga de fam a la presó de Brixton i que aplegà una enorme multitud.

Sobre això voldríem recordar la recent presència a Barcelona de Cathal Brugha, nét de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de març en l’acte de lliurament dels premis de la Nit de la Memòria, organitzada per la Comissió de la Dignitat i que tingué la seva continuació en un acte celebrat a la Plaça de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.

Aquests darrers anys la relació entre Irlanda i Catalunya s’ha anat accentuant. El 2014 2013, l’alcalde de Dublín, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguraren la placa que acompanya l’olivera centenària a Cow’s Lane, al centre de la ciutat de Dublín, i que duu el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.

El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegació de Diplocat va declarar que “Catalunya mereix la independència”. Dos mesos més tard al Parlament irlandès tingué lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Suàrez. Podem doncs dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan més a prop que mai.

“Ens cal fer amics” ens deia el periodista -i actual delegat de la Generalitat a França i Suïssa- Martí Anglada. Fidels a aquesta divisa des de la campanya El cas dels catalans farem tot el que estigui a les nostres mans per a donar a conèixer la causa catalana arreu. De fet cada dia en tenim més d’amics i estem més presents que mai a les agendes de representants polítics de tot el món. Un exemple ben recent han estat les declaracions del president del Subcomitè d’Europa del Congrés dels Estats Units, Dana Tyrone Rohrabacher tot dient: “No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pot decidir sobre si vol ser part d’Espanya, com qualsevol altre poble, té el dret a decidir”. Des de l’inici, l’any 2011, hem estat presents a Anglaterra, Escòcia, Àustria i Dinamarca posant el nostre granet de sorra. Aquest any, tanmateix, i tot seguint el fil de la història, ens adrecem al poble irlandès. Per això comptarem amb la complicitat i la col·laboració dels catalans d’Irlanda que treballen en diferents àmbits així com de les institucions catalanes i irlandeses. En aquest sentit, iniciarem una nova campanya que donarem a conèixer ben aviat.

2 COMENTARIS

  1. […] Fa unes setmanes recordàvem uns fets dels quals en celebrem el cent trentè aniversari. L’abril de 1886, Josep-Narcís Roca i Farreras redactava el famós manifest titulat Missatge d’adhesió al poble irlandès publicat a la revista l’Arch de Sant Martí i que es va enviar amb més de sis mil signatures al líder irlandès Charles Stewart Parnell. El manifest feia així: […]

Comments are closed.