Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Esparreguera el 2016
Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Esparreguera el 2016

L’Assemblea Nacional de la CUP celebrada aquest diumenge a Esparreguera amb la participació de 600 militants ha aprovat una esmena a la ponència política que proposa “deslliurar-se” de l’acord amb Junts pel Sí per “exercir la seva funció de dinamitzador de la ruptura independentista”, si l’executiu de Carles Puigdemont “no aposta per la ruptura democràtica i segueix avalant la continuïtat de polítiques de retallades i de caire autonomista”.

El text, presentat per l’assemblea local de Sant Pere de Riudebitlles, apunta que l’acord d’estabilitat ha estat “una presó” per a la CUP, donat que limita la seva capacitat d’iniciativa i converteix a aquesta formació en el soci d’un govern que no avança cap a la ruptura amb l’Estat. La proposta s’ha aprovat per 251 vots a favor, 184 en contra i 12 abstencions.

En canvi, no s’ha aprovat per pocs vots de diferència una esmena a la totalitat que van registrar 15 assemblees locals –com les de Sabadell, Tarragona, Terrassa o Reus– per definir “límits clars” a l’acord amb Junts pel Sí i que exigia no aprovar uns pressupostos que suposin “l’acceptació dels límits de l’autonomia” i de “l’agenda neoliberal” del govern de JxSí.

Xevi Generó, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP ha explicat que «el compromís fonamental de la legislatura és la Declaració del 9N, perquè és el principal instrument per avançar cap a la ruptura independentista». Generó també ha volgut puntualitzar que «l’esmena aprovada aquest matí a l’Assemblea Nacional reafirma la feina feta pel grup parlamentari; no és cap ruptura de la legislatura, es tracta d’empènyer cap a la independència, el procés constituent i el pla de xoc, o sigui el desplegament del 9N». «Junts pel Sí s’ha de posar les piles», ha conclòs Generó.

La ponència política de la CUP, que ha estat aprovada per la militància, afirma que cal seguir «situant la desobediència i la unilateralitat al centre de l’acció política per aconseguir la ruptura nacional i social, és a dir, la independència plena». Segons el plenari de l’organització «la CUP ha de convertir-se en l’agent polític clau i en la garantia per aconseguir la independència en el marc d’una República el més socialment avançada possible».

La ponència política també diu que «la CUP ha acordat tensar la corda amb l’estat, amb l’objectiu de portar l’autonomia al límit, sense fer cap concessió a l’autonomisme, ni d’esquerra, ni de dreta», la qual cosa per als assemblearis implica «no renunciar a reivindicacions populars en nom de l’estabilitat i de la gestió autonòmica» i «interpel·lar totes les forces de l’esquerra i del sobiranisme a superar l’autonomia i avançar cap a la república catalana».

Els militants han reiterat la necessitat de garantir el desenvolupament de la Declaració del 9N i l’impuls de la Declaració Unilateral de Independència abans del final de la legislatura i de les eleccions constituents, i la celebració «d’un referèndum unilateral d’independència». En concret, demana forçar la celebració d’un referèndum unilateral sobre la independència com a molt tard el gener de 2017 i no avalar “en cap cas” la celebració d’unes noves eleccions autonòmiques que “dilatin” el procés.

El document també es pregunta si «el govern de Junts pel Sí i els governs del canvi al País Valencià i a les Balears i Pitiüses no estan actuant de fre a les aspiracions de canvi expressades per aquests moviments populars».

La CUP subratlla que «els eixos nacional i social continuen configurant i condicionant de manera central la política catalana, però assenyala la irrupció del feminisme i l’ecologisme com a clivelles imprescindibles per entendre el conflicte social vigent», així com la necessitat de seguir lluitant pels drets laborals, els drets democràtics, els drets civils, el dret a l’aigua o el dret a la cultura.