El jutjat de primera Instància número 3 de Girona ha admès a tràmit la demanda civil que l’activista i extreballador d’Òmnium Cultural Òscar Campos ha interposat contra Maria Isern Torres, l’agent de la Policia Nacional espanyola que va mantenir una relació de parella i convivència amb ell per infiltrar-se en el moviment independentista i social de Girona. L’activista demana que es condemni l’agent infiltrada per intromissió il·legítima en el seu dret fonamental a la intimitat i que se l’obligui a pagar una indemnització de 152.220.54 euros pel perjudici clínic acreditat i en concepte de dany moral. Amb aquesta demanda, la defensa de Campos obre la via civil com a camí complementari a la via penal. Actualment, el cas es troba encallat al Tribunal Constitucional, a l’espera que es resolgui un recurs d’empara presentat contra la decisió de la justícia espanyola de no investigar l’actuació de l’agent infiltrada.
Campos denuncia que se li va vulnerar el dret fonamental a la intimitat previst en l’article 18 de la Constitució Espanyola i en l’article 8 de la Carta Europea de Drets Humans, i exposa que l’agent de policia va adoptar una identitat falsa per guanyar-se la seva confiança i establir-hi una relació sentimental per tal de tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions. Un accés que mai hauria pogut aconseguir si s’hagués sabut que era policia, per la qual cosa considera que Isern el va «cosificar», convertint-lo en un simple «instrument» per aconseguir els seus objectius. Durant dos anys -del 2020 al 2022-, la infiltració va afectar directament la vida personal, familiar i l’entorn de Campos, però també va servir per aconseguir informació confidencial sobre les activitats i el funcionament d’Òmnium Cultural, els moviments socials i polítics en els quals estava implicat, i els procediments judicials que tenia oberts. De fet, Isern va ser present en dues de les trobades de Campos amb els seus advocats.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha justificat la via civil com a complementària a la penal davant la manca d’investigació judicial de les infiltracions policials. «Després que la via penal es tanqués sense fer cap investigació, i mentre el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre el recurs d’empara, hem d’utilitzar totes les vies disponibles per defensar els drets fonamentals vulnerats. Sabem que la judicatura espanyola no té cap mena de voluntat d’aclarir responsabilitats per unes infiltracions que no només són reprovables moralment amb un dany personal gravíssim, sinó totalment improcedents i il·legals». Antich també ha afirmat que «resulta aberrant que l’espionatge de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català es rebaixi a pràctiques tan degradants i inhumanes», però ha insistit que «encara resulta més preocupant que les garanties judicials que teòricament haurien d’emparar tots els ciutadans de l’estat espanyol no s’activin, sinó que, al contrari, redoblin els esforços en tapar-ho tot, en lloc de protegir els drets fonamentals de les persones. És esgarrifós i vergonyós».
El president d’Òmnium Cultural ha recordat que les Nacions Unides han expressat preocupació per l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en moviments socials, que a més, es va fer sense garanties jurídiques ni control judicial: «No és acceptable que, davant d’una vulneració tan greu de drets fonamentals, la resposta de l’Estat continuï sent impedir que s’investigui i que s’assumeixin responsabilitats».
La infiltració ataca directament la seva dignitat personal
La demanda admesa a tràmit exposa que Campos pateix, des del 2023, una situació de «profund afectament psicològic i emocional derivat d’un engany sostingut en el temps» que ha afectat directament la seva confiança personal, estabilitat emocional i la manera de relacionar-se amb els altres. Aquest engany sostingut durant més de dos anys ha atemptat contra la seva dignitat i, segons s’estableix a la demanda, «li ha provocat una ruptura intensa dels seus esquemes afectius i de confiança bàsica».
La demanda, a partir de la doctrina del Tribunal Constitucional que estableix la dignitat personal com a fonament del dret a la intimitat, entén que aquest dret no és un «simple espai de reserva o secret individual» sinó una «condició indispensable perquè la persona pugui desenvolupar lliurement la seva personalitat, preservar la seva autonomia moral i mantenir el control sobre les dimensions més personals de la seva vida». Sense aquest espai propi exempt d’intromissions alienes, indica la demana, la persona queda «exposada a la cosificació i a la pèrdua de la seva autonomia», un fet que és incompatible amb el respecte cap a la seva dignitat.
Una infiltració sense cobertura legal ni judicial
La llei regula la figura de l’agent encobert per a investigar delinqüència organitzada i exigeix una autorització prèvia i control judicial. En el cas de Campos, no existia cap procediment en el marc del qual s’hagués autoritzat Isern a actuar com a agent encoberta, amb una identitat falsa, i infiltrar-se en la seva vida personal, política i associativa. El Ministeri de l’Interior defensa que aquests policies són «agents d’intel·ligència», una figura no regulada a la llei, i pretén així eludir les garanties exigibles en una actuació policial tan invasiva.
