Cada 8 de maig es commemora a França la victòria del 1945 dels aliats (URSS, EUA, Regne Unit, «França lliure») i la capitulació de l’Alemanya nazi.
Aquest dia de memòria és festiu i és l’oportunitat per a l’Estat francès i els seus mandataris d’homenatjar els herois tot martellejant incansablement el «leitmotiv», el mot d’ordre recurrent de «Morts per França».
És alhora l’oportunitat escaient per a incentivar oficialment no només el nacionalisme francès en tots els pobles i ciutats mitjançant actes oficials propugnats pels batlles, sinó també d’implicar la presència en els actes commemoratius de nens i adolescents captats al llarg de l’any en les escoles i col·legis, sota la complaença de les institucions acadèmiques.
Els francesos excel·leixen en l’art d’elaborar estratègies perverses que els permeten d’instrumentalitzar totes les oportunitats estatals i estrangeres per enfortir el mite d’una França campiona de les llibertats, far de la humanitat, «pàtria dels drets de l’home».
Tanmateix, enguany no els ha sortit prou bé perquè hi ha associacions que han denunciant la tràgica massacre perpetrada pels francesos precisament el mateix dia de la commemoració, el 8 de maig del 1945, a Sétif, Guelma i Kherrata a Algèria.
El mite nacional francès s’esberla. Les colònies i excolònies franceses fan més palès l’imperialisme francès a cada any que passa.
Nosaltres catalans del Nord ja vam començar als anys seixanta del segle passat a denunciar la colonització francesa, a enaltir la nostra identitat negada, a retrobar la memòria de la nostra nació mil·lenària, vençuda, per cert, però no encara esborrada del mapa.
Diumenge 25 de maig a Elna honorarem els sacrificis d’alguns dels nostres herois al llarg de segles de resistència nacional, els avantpassats qui, el 25 de maig del 1285, fa 740 anys enguany, foren víctimes d’una croada decidida pel Papa i el monarca ambdós francesos per destituir el nostre rei Pere el Gran.
La població d’Elna fou assassinada —dones violades sobre l’altar, mainatges llançats contra les parets—, i cremada dins la catedral, lloc de refugi sagrat d’ençà del segle XI.
Ara per ara a la Catalunya del Nord la commemoració del 25 de maig del 1285 és l’única recordança pública de les massacres colonials infligides pels conqueridors francesos.
Catalunya no pot quedar-se al marge de les denúncies internacionals dels països colonitzadors!
Programa
11h00 – Missa en català a la Catedral d’Elna oficiada per mossèn Oriol amb la participació de la Coral Santa Eulàlia. (Aquesta missa és l’única que s’hi fa en català en tot l’any)
12h00 – Parlament de Daniela Grau Humbert per la Comissió organitzadora i Josep Puig i Torres secretari de l’IPECC.
Ofrena floral per l’IPECC als Jardins de la Catedral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig del 1285.
13h15 – Dinar de germanor al restaurant entre catalans del Nord i del Sud de l’Albera (inscripcions al telèfon: 06 74 36 99 61).
15h30 – Visita guiada al claustre, al museu Terrus i museu del bisbat, a la Maternitat Suïssa d’Elna.
