L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han enviat una comunicació conjunta denunciant la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. L’informe s’ha enviat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc l’any 2025.
L’escrit critica la politització i manca sistemàtica d’independència judicial, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat. Tot i l’aprovació de la Llei d’Amnistia el maig passat, els jutges espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”. També s’ha informat que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”. Tot i que la Llei d’Amnistia exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el referèndum d’independència del 2017.
Malgrat el caràcter pacífic de l’independentisme català, les autoritats espanyoles han acusat falsament els activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. L’informe parla de l’Operació Judes contra 12 activistes de les plataformes d’activistes no violentes conegudes com els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019. El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’Amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna.
La comunicació de l’ANC-UNPO també descriu els abusos al dret a la intimitat, amb l’ús d’eines d’espionatge il·legals contra el moviment català, l’atac a institucions i representants electes catalans que vulnera el dret a la participació ciutadana, i els abusos al dret a la igualtat i la llibertat de discriminació, i el dret a la llengua i la cultura.
L’informe remarca el soscavament i deteriorament constant de l’estatus de la llengua catalana a l’ensenyament, sobretot des de la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 2015 que deia que el 25% de les assignatures que s’imparteixen a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà. La sentència “va representar un gran obstacle institucional per a la implantació del sistema del model d’immersió a les escoles catalanes”. Fet que també va alertar el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que recentment va publicar el seu Sisè Informe d’Avaluació d’Espanya, i va assenyalar que diversos procediments judicials confirmats pel Tribunal Suprem espanyol “no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”.
La col·laboració entre l’ANC i l’UNPO va començar l’any 2018 i ha tingut molt d’èxit. Ha donat lloc a la publicació de l’informe Eines de repressió, així com a la denúncia conjunta als relators especials de l’ONU l’any 2022 sobre l’ús per part d’Espanya de Pegasus per atacar membres de l’ANC, així com una queixa sobre l’abús d’Espanya dels càrrecs antiterroristes contra els catalans, l’agost passat. Ambdues organitzacions també van presentar un informe conjunt per a la Revisió Periòdica Universal 2020 d’Espanya.
L’RPU és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els Tractats als quals estan subjectes en matèria de Drets Humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.
