20
Enguany, 2024, s’acompleixen 90 anys dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 quan el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República federal espanyola, mentre les forces independentistes defensaven la República Catalana i rabassaires i obrers començaven una revolta social.
I la Fundació Reeixida vol celebrar aquesta efemèride tal i com es mereix. És per això que ha organitzat una sèrie d’actes per recordar els seus protagonistes –públics i anònims–, i explicar en profunditat què fou aquell aixecament nacional i popular frustrat, d’enormes conseqüències, sens dubte, pel nostre esdevenidor històric.
Per tal de presentar aquest projecte de recuperació de la Memòria Nacional, es va fer l’acte de presentació al Museu d’Història de Catalunya, i hi ha programats molts actes entre setembre i octubre, cloent al CADCI, a la Rambla de Santa Mònica,nº10 de Barcelona.
Què van ser aquests fets?
Aquell 6 d’octubre de 1934, amb la proclamació de Lluís Companys des del balcó del Palau de la Generalitat de “l’Estat Català de la República Federal espanyola”, confluïren un mínim de tres estratègies diferenciades darrere un mateix acte insurreccional:
L’estratègia del President i la pràctica totalitat del seu govern per defensar les institucions autonòmiques i recuperar el biaix progressista del període republicà inicial, com un altre 14 d’abril de 1931 on la força de la gent al carrer seria primordial per a acomplir els seus objectius.
Un aixecament nacional armat per part de les forces separatistes, sota el lideratge del conseller de Governació, Josep Dencàs, per a fer realitat la República Catalana independent, rebaixada a simple govern estatutari el 17 d’abril de 1931.
I una revolta dels rabassaires i el moviment obrer industrial per defensar els guanys aconseguits durant el període republicà anterior, i, fins i tot, anar més enllà en el terreny de la revolució social.
L’aixafament militar d’aquesta triple revolta –republicana, nacional i social–va provocar 47 morts. Entre ells cal destacar els dirigents del Partit Català Proletari Jaume Compte, Manuel Gonzalez Alba i Amadeu Bardina, caiguts aquella nit en la defensa del CADCI, a la Rambla de Santa Mònica.
Qui s’hi va involucrar?
La descoordinació va impossibilitar que els 3.200 guàrdies d’Assalt, més els 400 mossos d’Esquadra, i els 3.400 militants d’organitzacions polítiques i sindicals, (Estat Català, Palestra, Nosaltres Sols!, Aliança Obrera, Esquerra Republicana de Catalunya, Aliança Obrera, Unió de Rabassaires, Partit Nacionalista Català), poguessin fer front amb èxit a les forces de l’exèrcit espanyol, per tal d’implantar i consolidar l’Estat Català, instaurant un règim social avançat com volgués el poble.
L’estelada es va hissar com a mínim a gairebé seixanta Ajuntaments
Amer, Arenys de Mar, Alpicat, Badalona, Balaguer, Begur, La Bisbal, Borredà, Campdevànol, Cardona, Cornellà de Llobregat, Cornellà de Terri, Dosrius, l’Escala, Felanitx, Gandesa, Gavà, Gelida,Girona, l’Hospitalet, Igualada, Lleida, Masnou, Mataró, Mediona, Monistrol, Moià, Mollet del Vallès, Navàs, Palafrugell , La Roca del Vallès, Ribes de Freser, Rubí, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi, Sant Celoni, Sant Cugat, Sant Feliu de Guixols, Sant Jaume de Domenys, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Santa Perpètua de Mogoda, Sitges, Solsona, Tarragona, Tàrrega, Torelló, Tortosa, Torroella de Montgrí, Ulldecona, Valls, Verges, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Vic.
Us animen a commemorar els fets a la vostra població i a assistir a l’acte final dels 90 anys, cicle d’actes que clouran amb un fi de festa al local del CADCI punt màxim de resistència a Barcelona.
