Esquerra Republicana ha registrat aquest dimarts al Congrés dels Diputats una sèrie d’esmenes a la llei d’amnistia per tal de millorar-ne la seguretat jurídica i ampliar l’abast de la llei en alguns supòsits.
Les negociacions han donat els seus fruits en forma d’esmenes conjuntes que milloren el redactat de la llei, però els republicans constaten que calen més avenços i que encara hi ha marge de negociació en ponència i comissió fins a l’aprovació definitiva. En aquest sentit, han registrat també esmenes pròpies que continuaran negociant en els propers dies.
D’una banda, els republicans han transaccionat fins a vuit esmenes amb PSOE, Sumar, EH-Bildu i BNG que milloren detalls d’alguns articles. Per exemple, es contextualitza que l’amnistia s’emmarca en el procés d’independència de Catalunya; s’exclou de la cobertura de l’amnistia els delictes del títol 24 del Codi Penal que atempten contra el dret humanitari (com ara els genocidis i els delictes de lesa humanitat); s’acorda que s’eliminarà del registre central d’infraccions contra la seguretat ciutadana les multes de la llei mordassa; i s’estableix que l’amnistia es podrà aplicar en qualsevol moment del procediment penal, també durant els judicis orals; entre d’altres.
Per altra banda, Esquerra Republicana ha presentat quatre esmenes pròpies, que en aquest moment no s’han arribat a transaccionar degut al poc temps per materialitzar un acord, però que confien pactar durant la ponència de la llei i la comissió, en què la negociació continuarà.
En concret, les quatre esmenes d’Esquerra Republicana impliquen:
1. Suprimir l’exclusió dels casos de terrorisme de la llei per tal de blindar-la al màxim possible, alhora que es garanteix la inclusió de tots els casos.
2. Suprimir el llindar de gravetat que s’estableix en l’exclusió de les tortures i tractes degradants. Per als republicans, supeditar l’exclusió d’aquests actes a un llindar de gravetat dona un excessiu marge d’interpretació als jutges.
3. Establir que la Generalitat pugui retornar les multes de la llei mordassa.
4. Afegir que no només siguin les qüestions d’inconstitucionalitat les que facin alçar les mesures cautelars d’un procediment (com ara la presó preventiva o les ordres de detenció), sinó que també ho facin les qüestions prejudicials al TJUE.
