Des de fa 36 anys, el primer diumenge d’agost, el CAOC, amb la col·laboració de diferents entitats pirinenques, organitza la Pujada al Port de Salau (a 2.100 metres d’altitud). L’ascensió parteix des dels dos vessants del Pirineu: des del Pallars Sobirà i des de l’Arièja (Occitània).
L’objectiu de la tradicional pujada al Port de Salau és la reivindicació del Pirineu com a nexe d’unió entre els dos pobles que habiten a banda i banda: el català i l’occità. És una trobada de caràcter polític i festiu que cada any aplega més de 600 persones.
Amb aquest aplec volem recuperar les relacions d’amistat, culturals, comercials i de tot tipus que al llarg de la història hi havia hagut entre les valls pirinenques catalanes i occitanes i que per qüestions polítiques van quedar estroncades. El Port 2
de Salau fou un indret determinant de pas fins ben entrat el segle XX, i fins i tot hi havia duana a Alòs d’Isil.
La voluntat és la de descobrir les llengües i les cultures pròpies, occitana i catalana, que han sofert una repressió continuada per part dels respectius estats. Especialment la llengua occitana es troba en una situació molt més delicada encara que el català.
La manca de comunicacions obliga a pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè des del Refugi del Fornet, o bé des del pont de Perosa; es triga aproximadament entre 2h – 2h30 (650 metres de desnivell). Els occitans, en canvi, tenen més de 4 hores de camí pel seu costat, amb un desnivell de més de mil metres.
Un cop a dalt es fan uns actes de germanor, amb intercanvis de productes típics: formatge, vins, galetes, xocolata, embotits… S’hi ballen danses occitanes i catalanes interpretades pels acordionistes i músics que pugen de tots dos costats dels Pirineus.
Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses, himnes, banderes… i s’acaba amb una gran rotllana tot cantant el Cant dels Adéus i una gran foto de família.
En la trobada hi participen alcaldes de les dues comarques i es reivindica la germanor (o frairetat), la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres que haurien de relligar ambdós territoris.
Les pujades al Port de Salau són la memòria d’unes comunicacions per vies naturals que foren practicades des de sempre i que, en època moderna, s’han tendit a oblidar. En èpoques passades el port fou una important via d’alliberament polític i econòmic i fou zona de pas, especialment en temps de guerres i persecucions, per a la gent que buscava refugi en el país veí.
