La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha dirigit una carta a Catherine De Bolle, directora executiva de l’Europol, institució de la UE que va incloure els moviments independentistes basc i català en el seu informe del 2023 sobre la situació del terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) publicat el mes passat. Feliu ha fet arribar el rebuig de l’organització a la informació publicada, i ha demanat la retirada dels continguts criminalitzadors sobre el moviment independentista català.
Dins l’apartat “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, l’informe assenyala que “a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”. També assenyala, en un apartat dedicat al terrorisme d’esquerres i anarquista, que al País Basc i a Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.
En la seva missiva, Dolors Feliu ha ressaltat el caràcter no violent del moviment independentista català contemporani, que “defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins el marc dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i la participació política”.
Diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat la no-violència i qualitat pacífica i democràtica del moviment independentista català. El juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que “és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s’abstinguessin de qualsevol acte violent.”
Tal com es remarca a la comunicació de la presidenta de l’Assemblea, la tendència de l’Estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per a deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018 Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.
Segons el director executiu adjunt d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen abans de publicar-les a l’informe. Per aquest motiu, l’Assemblea ha demanat explicacions sobre quins mecanismes i processos s’han utilitzat per corroborar aquestes acusacions, donant per bona la informació aportada per les autoritats espanyoles que qualifica l’independentisme català com a violent. En aquest mateix sentit, tal com senyala la carta, que una agència d’abast europeu com Europol inclogui el moviment independentista català en un informe sobre amenaces terroristes pot tenir efectes criminalitzadors nocius. Això suposa una greu amenaça per a la democràcia i posa en perill drets com, per exemple, el de la llibertat d’expressió i el de reunió i associació pacífiques, i soscava l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional i opinió política.
En tant que és l’organització independentista civil més gran i representativa de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana es veu directament afectada pels continguts criminalitzadors publicats a l’informe d’Europol. Per això, l’entitat ha demanat accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connecten el moviment independentista català amb el terrorisme, així com la retirada d’aquestes informacions de l’informe.
