image_pdfimage_print

Les dades sociolingüístiques dels municipis de Catalunya disponibles a #Català947 s’han publicat com a dades en obert al portal Dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest canvi, les dades s’ofereixen en un format reutilitzable dissenyat perquè altres programes o aplicacions en puguin fer ús a través d’anàlisis, creuaments amb altres fonts de dades o visualitzacions en gràfics o mapes. Les dades obertes tenen un gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa.

El web llengua.gencat.cat/catala947 dona accés des de l’any 2019 al repositori que ofereix els principals indicadors demogràfics, sociolingüístics i de política lingüística disponibles de cadascun dels 947 municipis de Catalunya. Aquesta pàgina ara enllaça amb el portal de Dades obertes on es pot trobar un cercador, per escriure-hi el municipi, i es pot filtrar pel topònim municipal, nom de comarca o àmbit territorial. També s’hi detalla el mecanisme de l’algoritme amb què s’ha fet la conversió de les dades al text resultant dels informes.

Les dades son un actiu estratègic fonamental per a la millora dels serveis a la ciutadania i per a la presa de decisions, per aquest motiu des de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, a través de la direcció general d’Administració Digital, es treballa per garantir la qualitat de les dades i fer-les públiques al portal de Dades Obertes.

Publicitat
Publicitat

La col·laboració entre els equips de Dades Obertes i Política lingüística ha fet possible facilitar l’accés a les dades – en un format obert a tothom i reutilitzable- que permeten tenir un coneixement acurat sobre la realitat sociolingüística de Catalunya.

Noves dades

Els informes municipals que ara s’han publicat en obert han estat actualitzats amb noves dades corresponents a l’any 2021. Concretament, s’hi ha afegit el nivell d’estudis de la població i s’ha actualitzat l’evolució de la població segons lloc de naixement; el lloc de naixement i edat de la població; les inscripcions als cursos de català de la població adulta del Consorci per la Normalització Lingüística; les inscripcions al Parla.cat i les parelles lingüístiques del VxL. També s’han afegit noves dades aquells municipis on s’ha realitzat estudi Ofercat, que donen informació sobre l’oferta de català en el sector comercial.

#Català947 s’articula a partir de fonts d’informació i dades oficials que ja són públiques: el padró municipal anual; l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2018), els índexs dels programa Ofercat i les inscripcions a la plataforma d’aprenentatge en llengua catalana, Parla.cat, de la Secretaria de Política Lingüística; les inscripcions dels alumnes als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística; i el nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua.

Informes municipals sobre el català i l’aranès

En els informes de cada municipi s’exposa la situació lingüística local en el marc dels aspectes demogràfics que hi tenen relació, i amb les dades comarcals o de l‘àmbit territorial a què pertany per tal de donar una informació més completa, sempre amb els elements referencials del conjunt de Catalunya.

En relació a l’aranès, les dades sociolingüístiques dels municipis de la Vall d’Aran també es poden consultar en occità aranès des de la pàgina #Català947: https://llengua.gencat.cat/catala947-aran-oc

Impuls del català

El Govern ha situat l’impuls de l’ús de la llengua catalana com una prioritat de l’Executiu, que des de l’inici de la legislatura treballa per entrar en una nova etapa de la política lingüística. Per abordar la situació complexa i delicada del català, s’ha impulsat el Pacte per la llengua, del qual ja se n’ha portat a terme el procés participatiu, s’han iniciat l’execució de 100 mesures d’urgència que comprometen el conjunt de departaments. Així mateix hi ha hagut un increment de la dotació pressupostària de Política Lingüística. La transparència i l’accessibilitat de les dades sociolingüístiques permetran un millor diagnòstic de la situació de la llengua i facilitaran la implementació de les accions més efectives per assegurar el present i el futur del català.