La decisió del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides feta pública aquesta setmana arriba més de cinc anys després que l’advocat britànic Ben Emmerson presentés la queixa en nom del president Puigdemont. La decisió confirma la violació dels drets polítics del president català a l’exili d’una manera que compromet la reputació democràtica de l’Estat espanyol.
La decisió estima la demanda interposada per la suspensió del president Puigdemont com a diputat al Parlament de Catalunya, per entendre que una aplicació del dret intern que provoqui la suspensió automàtica dels càrrecs electes “per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics” no pot considerar-se “que compleixi amb els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits”. A més, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides dona un termini de 180 dies a Espanya perquè l’informi de les mesures que hagi adoptat per aplicar el seu dictamen i demana a l’Estat “que publiqui el dictamen del Comitè i li doni àmplia difusió”. Alhora, demana que adopti totes les mesures que siguin necessàries “per evitar que es cometin violacions semblants en el futur”.
Segons el dictamen, en el cas del president a l’exili, Espanya ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i posa molt d’èmfasi en què aquest article “és l’essència del govern democràtic”. L’article 25 garanteix, entre altres coses, que “tots els ciutadans gaudeixen del dret a participar en la direcció dels assumptes polítics directament o per mitjà de representants elegits lliurement”. En conseqüència, no s’han violat només els drets polítics del president Puigdemont sinó els drets dels seus electors; és a dir, de tots els ciutadans que el van votar.
És la primera vegada que Nacions Unides defensa els drets d’un exiliat; fins ara havia resolt en favor dels drets polítics dels presos polítics catalans que van ser escollits diputats, però no s’havia pronunciat encara sobre la violació de drets polítics en el cas dels exiliats. D’altra banda, per bé que el dictamen no considera que l’exigència de la presència física per a la investidura constitueixi una violació de l’article 25, sí que pren nota de l’argumentació segons la qual “el retorn a l’Estat espanyol hauria derivat inevitablement en la seva presó preventiva i que l’únic mode de prevenir la violació dels seus drets era mantenint-se fora del territori de l’Estat”.
Aquesta decisió es produeix pocs mesos després que la justícia europea es pronunciés d’una manera clara sobre la demanda d’extradició que pesa damunt dels exiliats catalans, que conclou que una petició d’extradició es pot rebutjar si la persona requerida pertany a un “grup objectivament identificable de persones” i, en tant que membre d’aquest grup, corre el risc d’una vulneració dels seus drets humans. En aquest sentit, el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU reforça encara més la denúncia de la persecució política de què són víctimes els líders polítics independentistes catalans. També confirma la naturalesa política de les decisions judicials a Espanya, adoptades amb l’objectiu de privar el president Puigdemont d’exercir els seus drets polítics.
El president Puigdemont va decidir, en ser suspès de manera antidemocràtica de l’activitat política per part de l’Estat espanyol, presentar-se a les eleccions europees per tal de continuar la lluita democràtica pel dret a l’autodeterminació de Catalunya des d’una posició on Espanya no pugues exercir el seu poder de manera arbitrària i abusiva per tal de vulnerar els seus drets polítics i els dels seus representats. En aquest sentit, el president sempre ha remarcat que la defensa dels seus drets polítics individuals comporta la defensa dels drets col·lectius dels catalans. Per tant, exigeix a l’Estat espanyol que acati immediatament el dictamen, que deixi de violar els seus drets polítics i adopti les mesures necessàries per prevenir la recurrència d’aquestes vulneracions.
Els drets humans que garanteix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, un dels tractats fonamentals de les Nacions Unides d’àmbit universal, també són aplicables en el marc de la Unió Europea. En conseqüència, el president Puigdemont exigeix que Espanya retiri tots els obstacles que li impedeixen exercir plenament els seus drets a la participació política com a diputat al Parlament Europeu.
