Plataforma per la Llengua arrenca una campanya perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística a les eleccions del 28 de maig i els candidats es comprometin a defensar el català des de les institucions que ara es renoven: els ajuntaments, els consells insulars i els governs valencià i balear. Amb l’estrena del web www.votaperlallengua.cat, l’entitat fa públics els programes marc que ha fet arribar a les candidatures i demana el suport de la ciutadania als quatre eixos d’acció proposats per l’entitat per contribuir a fer més pressió als partits. A més, l’entitat també posa a disposició de qui ho vulgui models de piulades, correus i preguntes per interpel·lar els candidats i demanar-los quines accions duran a terme per defensar la llengua
Més enllà de les mesures concretes que l’entitat ha fet arribar a cadascuna de les candidatures, totes beuen de les quatre línies d’acció que l’entitat anima la ciutadania a signar. En primer lloc, per a Plataforma per la Llengua, cal que la política lingüística sigui transversal dins l’acció de govern. Per a l’entitat, totes les àrees dels governs han de tenir perspectiva lingüística a l’hora de fer polítiques públiques i les institucions han de fer servir el català en totes les comunicacions i garantir-ne l’ús en tots els serveis. En segon lloc, cal que el català sigui la llengua d’integració de les polítiques socials, educatives i d’arrelament, i que es fomenti entre els més joves per garantir la igualtat d’oportunitats. En tercer lloc, cal que les administracions apostin majoritàriament per productes culturals i audiovisuals en català, ja sigui a través del suport a la creació o a través de la programació d’actes. En aquest sentit, els governs valencià i balear també han de fer efectiva la Declaració de Palma de 2017 per coordinar les polítiques culturals amb Catalunya. A l’últim, cal que les administracions promoguin el català a les empreses desplegant campanyes perquè demanin saber català a l’hora de contractar treballadors, fent-les coneixedores de les seves obligacions legals en qüestió de llengua i vetllant perquè els establiments comercials compleixin amb la normativa.
Per a cadascuna de les institucions, Plataforma per la Llengua també ha preparat un programa marc amb propostes per millorar la situació de la llengua que cada candidatura pot fer-se seves. En el cas de la Generalitat Valenciana, l’entitat proposa un decàleg de mesures, entre les quals recuperar les línies escolars en valencià o estendre el requisit lingüístic del coneixement del valencià a tots els nivells de la funció pública. Pel que fa al Govern de les Illes Balears, l’entitat proposa modificar la legislació de consum i de comerç per equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants als dels castellanoparlants o crear una Llei de cinema que garanteixi un mínim del 25 % de pel·lícules en català als cinemes. En el cas dels consells insulars, l’entitat té propostes específiques per a cadascun dels quatre, atès que són un organisme clau per a la recuperació del català en tots els àmbits. Finalment, pel que fa a les eleccions municipals, l’entitat fa propostes orientatives en funció de si els municipis són catalans, valencians o balears. A partir de la realitat local, cada candidatura pot valorar quines són les propostes més urgents a emprendre.
La ciutadania, clau per fer pressió als partits
L’objectiu de l’entitat és, en última instància, generar un moviment de pressió als partits perquè es comprometin a defensar la llengua des de les institucions. Per aconseguir-ho cal l’activació de la ciutadania i, en aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha elaborat diferents models de correus electrònics i piulades de Twitter, així com propostes de preguntes per als debats electorals, per interpel·lar-los i forçar-los a comprometre’s a defensar la llengua.
A més, l’entitat també organitzarà debats públics amb representants dels partits tant a Catalunya com a les Illes Balears i al País Valencià.
