image_pdfimage_print

El Govern ha acordat ahir prorrogar per a l’any 2023 el conveni subscrit entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya –a través del Departament de Justícia- i el Consell dels l’Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) per fomentar el català en l’àmbit de la justícia gratuïta.

D’aquesta manera, es dona continuïtat al Programa específic de foment de l’ús del català en les actuacions processals de l’advocacia en l’àmbit de la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta. Els professionals del torn d’ofici inscrits voluntàriament al Programa rebran una bonificació de 20 euros addicionals per a cada actuació feta en català i, alhora, assumeixen el compromís de fer efectiu el dret d’opció lingüística dels seus defensats.

Inversió de 233.000 euros

Publicitat
Publicitat

El Departament de Justícia, Drets i Memòria transferirà la quantitat màxima de 233.000 euros al Consell dels Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) qui, a través dels diferents col·legis d’advocats, s’encarregarà de fer efectiu el pagament als professionals inscrits al Programa.

El Departament farà el lliurament de fons al CICAC mitjançant bestretes trimestrals, un cop rebuts els certificats del trimestre anterior. El CICAC, per la seva banda, lliurarà aquests complements als advocats un cop hagi rebut l’import de la transferència, per períodes trimestrals, de forma separada i amb independència de la resta de compensacions que puguin correspondre als professionals.

Baix ús del català a la justícia

El juny de 2022 es va presentar una diagnosi amb l’objectiu d’identificar la situació de l’ús i la presència del català en els diferents àmbits del Departament. Les dades relatives a l’Administració de justícia mostren un escenari preocupant que s’ha accentuat significativament durant els darrers anys.

En aquest sentit, destaca el descens del total de sentències redactades en llengua catalana: l’any 2005, el total de sentències en català era del 20,1%, xifra que ha descendit any rere any fins a situar-se el 2021 en un 6,9%.

Així mateix, el total de les demandes presentades en català a través de l’aplicatiu ejustícia.cat ha estat, el 2021, de només un 6,2%: un 13,1 % a Girona, un 12,47% a Lleida, un 7,22% a les Terres de l’Ebre, un 6,32% a Barcelona comarques, un 4,22% a Barcelona ciutat i un 3,54% a Tarragona.

Una altra dada que crida molt l’atenció és que el dret lingüístic de ser notificat en català s’incompleix en un 81,3% dels casos; és a dir, del total de demandats que sol·liciten ser notificats en llengua catalana, amb prou feines un 20% té garantit aquest dret. Per contra, quan el demandat especifica ser notificat en castellà, el percentatge de compliment i garantia del dret a opció lingüística ascendeix al 97%. Quan no s’informa de l’opció lingüística, les notificacions es fan per defecte en castellà, en un 91,8%.

Paquet de mesures de foment del català

Arran de la diagnosi feta l’estiu passat, el Departament de Justícia, Drets i Memòria va presentar un primer paquet de mesures per fomentar l’ús i la presència del català a la justícia. En l’àmbit de jutjats i tribunals, destaca la creació d’un circuit directe amb el Departament per a queixes de vulneracions de drets lingüístics a les seus judicials o oficines d’atenció al ciutadà. S’articula a través d’un formulari al qual es pot accedir fàcilment amb un codi QR a disposició dels ciutadans als diferents equipaments judicials, i a través del qual es pot informar de la vulneració, en el mateix lloc en què s’ha comès i en el mateix moment. Justícia, Drets i Memòria gestionarà aquestes queixes de forma prioritària, i en farà un registre per tal de documentar-les.

També destaca la primera convocatòria de les 50 beques que el Departament ja va anunciar amb l’objectiu d’encoratjar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a les carreres judicial i fiscal. A Catalunya, que no té tradició opositora, hi arriben nous jutges i fiscals d’altres parts d’Espanya, sense coneixements de català ni de dret civil de Catalunya, moltes vegades sense intenció de romandre-hi. Les beques han de contribuir a reduir la mobilitats d’aquests professionals i a fomentar el català als òrgans judicials.

Actualment, el Departament de Justícia, Drets i Memòria està treballant en un nou paquet de mesures, que s’afegiran a les que ja hi havia.