Després del pacte entre JxCAT i el PSC a la Diputació de Barcelona; es posa de manifest que, definitivament, ha caigut el mite Puigdemont. Ha tornat la CiU regionalista de dretes de sempre. El procés s’ha acabat. S’ha imposat, una vegada més, el peix al cove i l’economia espanyolista del Puente Aéreo. Catalunya torna als anys 80 i 90 del segle passat. ERC tampoc ha pogut trencar amb el colonialisme blindat i el regionalisme economicista, també ha quedat tocada. Hem fet un terrible pas enrere. El suport a la independència ha caigut al 12%. I atenció, la regressió repressiva no s’ha acabat. Ara ens quedarem sense la nostra estimada llengua catalana, sense TV3 i sense l’esquifida autonomia. Tornem a un país de segona o tercera divisió, completament colonitzat, jacobinitzat, assimilat lingüísticament i amb una pèrdua brutal d’autoestima col·lectiva.
No estic d’acord, el procès no són els partits polítics, que només són eina de la voluntat popular. Si l’eina no funciona, hom en busca una altra. Si es basteix una alternativa amb cara i ulls, més sòlida que l’estranya i desnaturalitzada proposta d’en Graupera, amb algunes cares conegudes i amb polítics ja foguejats en el foc creuat, hom els votarà en massa, com fa molt va votar a l’ERC d’en Macià.
No hi ha ningú que recordi al gran Macià!!!!!!
Estem molt pitjor que las anys80/90 pq aleshores teniem l’ilusio i ara tenim el dolor…..
No estic d’acord, la il-lisiò hi es nomes cal trovar el mitjá, hem de prescindir dels partits actuals i fer-ne un de nou i la gen hi anira de cap.