La nova llei espanyola de l’esport que s’ha aprovat en el Congrés de Diputats ha introduït una opció per permetre a les seleccions nacionals participar en esdeveniments internacionals al marge de les seleccions espanyoles (estatals). Aquesta opció es podrà exercir, segons el text definitiu de la llei, sempre que l’esport en qüestió tingui un fort “arrelament històric” en un territori.
Seria el cas, per exemple, de les seleccions catalanes d’hoquei herba a Terrassa i d’altres indrets del Vallès, o les de rugbi al Baix Llobregat, a Sant Boi de Llobregat, per exemple. Llocs on aquestes modalitats esportives compten amb una tradició ancestral, fundadora, en la seva pràctica, tot acumulant èxits internacionals, a través de les seleccions espanyoles paradoxalment i sense cap justificació.
La nova llei espanyola preveu aquesta opció fruit d’una esmena del Partit Nacionalista Basc, el qual havia posat en evidència que algunes modalitats esportives que practiquen molts bascos no tenen seguidors entre els espanyols, però, així i tot, havien de competir sota la bandera espanyola sense cap sentit lògic.
Aquesta possibilitat s’ha aprovat tot i que van votar en contra els grups de la dreta espanyola conjuntament amb Junts per Catalunya, ja que aquest partit independentista va plantejar que totes les seleccions autonòmiques espanyoles tinguessin accés a les competicions internacionals, atès que la Constitució espanyola no permet cap desigualtat entre els diferents territoris autonòmics.
Per a moltes federacions esportives catalanes s’obre un nou horitzó amb la vigència de la nova llei. La llei espanyola ja no restringeix l’activitat esportiva internacional al pavelló espanyol sinó que es podrà exercir directament des de la federació nacional, àdhuc autonòmica, corresponent, sempre que siguin “modalitats o especialitats amb arrelament històric i social” o bé en el cas, molt important a Catalunya, pionera en molts esports, que “la federació <autonòmica> hagués format prèviament una federació internacional abans que la federació espanyola corresponent”.
Vist el nou marc normatiu i la potència de l’esport català, asseguren experts en aquesta matèria, farà que fàcilment les federacions esportives internacionals reconeguin les equivalents catalanes sense gaire dificultats, sobretot en aquelles modalitats que, a la pràctica, els interlocutors sempre havien estat catalans. Per comentar-ne algunes, cal destacar el bicitrial, el ball esportiu o les bitlles.
Des de l’UFEC, Unió de Federacions Esportives Catalanes, ja han comentat que això suposa feina però benvinguda sigui, ja que l’esport català s’ho mereix, per la seva gran dedicació i superació permanent.
