“La democràcia amb les regnes tibants es trencarà. Només podrà existir recolzada en la confiança”. (Gandhi)
Què pensen del conflicte ERC/JUNTS els més de 2.000.000 d’independentistes que fa 5 anys van defensar les urnes amb els seus cossos i van votar independència?
Pirandello va escriure la famosa obra, eren “6” personatges a la recerca d’autor. L’1-O del 2017 van ser més de 2.000.000 de “personatges” (votants) a la recerca d’“un nivell de vida d’acord amb el seu esforç, viure en democràcia real, gaudir de serveis socials avançats que avui no poden ser, ser lliures, defensar la seva identitat. En definitiva, de viure amb la DIGNITAT que mereixen, dels beneficis de la independència. Sent “dependents” és evident que aquests valors s’allunyen cada vegada més.
Per a això, van triar a unes persones que oferien materialitzar aquest just i legítim desig. S’esperava, s’espera!, d’ells aquest objectiu. S’ha aconseguit? No. Al contrari.
El “procés”
Va començar fa més de 4 segles: “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans” (Felip IV). Va seguir amb Felip V, els seus successors, dues Repúbliques, Franco, Felip VI. Els “capítols” se succeeixen i Catalunya continua sent objectiu de “castellanització, espanyolització, dependència”. La “transició” va semblar ser una oportunitat: “nacionalitat”. Segon Estatut: inconstitucionalment retallat pel TC. Avui no té Estatut. De Nacionalitat… a què?
1/O/2017: “reacció democràtica” reprimida policialment. Després: violència judicial, econòmica, política, identitària, lingüística. En 5 anys, ni un sol gest de rectificació d’un problema creat i agreujat pel propi Estat. Asimov: “La violència és l’últim recurs dels governants incompetents”. En el cas del conflicte “España/Catalunya” és l’únic recurs des del principi. S’han succeït eleccions. Guanyaven els independentistes, però sense resultats.
Davant l’1/O/2022: Líders o dèspotes il·lustrats?
Acaba d’esclatar un conflicte que estava latent entre ERC i JUNTS. La CUP va per lliure en aquesta obra. No hi ha “guió” comú. Es va confiar en uns líders. Ho són? El que està succeint és el que desitgen els militants? Qui escriu el guió de la llibertat, el benestar, la identitat, que busca el procés? Els votants o les persones triades per a materialitzar la independència?
Líder: “Qui té una visió que millora substancialment el que existeix i ho materialitza”. Despotisme il·lustrat: “Tot per al poble, però sense el poble”
En Planificació Estratègica es concreta la MISSIÓ i VISIÓ. Aplicat a l’independentisme. Quina MISSIÓ, “raó de ser” tenen ERC i JUNTS? Segons el “lideratge”: “materialitzar la independència que es va votar l’1-O”. Diuen que hi treballen. ERC, via diàleg amb el govern espanyol de cara a un acord impossible. Segons el model Harvard de negociació no es donen ni les dues primeres premisses. Resultats nuls! JUNTS considera la seva “missió” arribar al gaudi de la independència via confrontació pacífica i democràtica, però una mica menys submís davant un govern que continua reprimint judicialment, policialment, econòmicament, identitàriamentment. Quin partit sintonitza més i millor amb aquests milions de votants que fa cinc anys van defensar les urnes amb els seus cossos?
Quina VISIÓ de futur ofereix cadascun? Clar desacord en terminis, actuacions. Qui “lidera” (?) el govern català en té la responsabilitat directa: “oferir un projecte” assumible com a propi per “tots”, integrar. Proposa el model de Canadà. “És de futur…? Espanya ho nega immediatament. ERC segueix un camí sense sortida. JUNTS no explicita el seu, però, objectivament, no mostra tanta submissió a l’Estat que només reprimeix, colonitza, explota, menysprea. Quin partit sintonitza més i millor amb l’electorat independentista que reacciona i es manté per “dignitat democràtica” i en defensa del millor futur per a les seves famílies?
L’“obra” del “procés” està escrivint una escena de “gran suspens”. El Govern està en profunda crisi. Els militants amb criteri propi, els votants independentistes, han de jutjar els dirigents dels dos partits. Són líders o dèspotes il·lustrats? A qui donar la raó?
“En política l’important no és tenir raó, sinó que te la donin” (Adenauer) A qui la donaran els votants? A qui la donaria una auditoria seriosa des d’enfocaments de lideratge i democràcia?
Què faran els militants i votants? Encara estaran dividits o buscaran altres alternatives? “La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en el fet que en la democràcia pots votar abans d’obeir les ordres” (Bukowsky) Qui són “líders” que “representen”? Qui “dèspotes il·lustrats que imposen?
Units, la independència serà molt difícil. Desunits, impossible! Són conscients de la transcendència?
Una massiva participació en la commemoració de l’1/O/2022 serà una demostració de la UNITAT que SÍ que existeix en l’electorat independentista.
Personatges a la recerca d’autor! Militants i votants hauran de buscar a altres autors per a liderar i materialitzar el millor futur que mereixen les seves famílies?
Què és el coherent?
