Acabo de preparar el te i, mentre es refreda just aquell punt per poder-me’l prendre, em ve al cap quelcom que vaig veure ahir a les xarxes. Són unes imatges que, confiant en el fet que la memòria és selectiva, espero que se m’esborrin com més aviat millor. Malauradament, però, de moment persisteixen. Potser peco d’una excessiva sensibilitat i no hauria de deixar que desgràcies d’aquest tipus em colpissin amb tanta intensitat. Tanmateix, soc feble i no ho puc evitar.
Veure com quelcom s’esfondra m’afecta en desmesura. I no us estic parlant de la cruesa devastadora d’una qualsevol guerra, que tan acostumats estem ja a veure tot dinant o sopant. Tinc plenament assumit, que si una societat culturalment avançada no és capaç d’erradicar els conflictes armats, poc es pot confiar en ella. Que en ple segle XXI encara ens hàgim de posar a dormir amb la por que algun eixelebrat premi el botó, i no per equivocació, sinó plenament conscient de què fa, no ens albira un futur gaire prometedor.
Està clar que aquesta etiqueta de “culturalment avançats” ens l’hem penjat sense ser-ne mereixedors. És innegable que la societat ha evolucionat en molts aspectes al llarg de la història, però tot indica que la raça humana està abocada al fracàs. I no serà aquesta tan temuda tercera guerra mundial el que acabarà amb la raça humana, no, serà senzillament la seva pròpia estupidesa.
Deixeu-me que torni a les imatges a què em referia tot començant i potser així m’entendreu millor. Veure com grups de persones s’emplenen la boca d’aigua, per després començar a ventar-se hòsties amb una tortilla de farina de blat fins que escupen l’última gota, no us pot deixar en cap cas indiferents; però, si us dic que no és un cas aïllat, fruit d’haver pres unes copes de més, sinó que s’ha convertit en allò que avui en diuen “viral”, és si més no preocupant. I molt. Hom té tot el dret a fer ús del seu temps lliure com millor li plagui, i no seré pas jo qui li ho condicioni; però, això sí, res m’impedeix de fer un suggeriment a aquells que ara acaben amb les galtes vermelles: Heu provat el io-io?
Com molt bé diu el meu amic Jordi, davant d’aquest tipus de conductes, aquest món s’ha d’acabar.
