El govern del Consell per la República expressa la seva profunda preocupació per l’acord amb Turquia fet públic el passat dimarts vint-i-vuit de juny, a l’inici de la cimera de l’OTAN a Madrid, que va permetre desbloquejar el procés d’adhesió de Suècia i Finlàndia a aquesta organització internacional.
El contingut d’aquest acord reafirma que es tracta d’una concessió de l’aliança atlàntica al líder autocràtic d’un estat, Turquia, condemnat en nombroses ocasions per vulnerar drets humans, especialment la llibertat d’expressió i associació, i els drets polítics d’opositors i minories nacionals. Amb aquest acord, l’OTAN ha prioritzat el pragmatisme per sobre una política basada en els valors i principis que han d’inspirar la integració i la política de seguretat internacional.
L’acord inclou, al seu punt vuitè, el compromís de Suècia i Finlàndia d’abordar les sol·licituds pendents de deportació o extradició a Turquia de sospitosos de terrorisme “de manera ràpida i completa” a canvi d’aixecar el bloqueig a la incorporació dels dos països nòrdics a l’OTAN. Aquest punt va ser pactat en una reunió cara a cara entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan i el president nord-americà Joe Biden que, en si mateix, contribueix a legitimar el règim d’Erdogan i traslladar a l’agenda de l’Aliança Atlàntica la retòrica terrorista emprada per justificar la repressió i opressió sistèmica del poble kurd que lluita per exercir el seu dret a l’autodeterminació.
El Consell alerta del risc que aquest acord impliqui sacrificar els drets humans d’activistes i representants del poble kurd, membres Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i de les Unitats de Defensa del Poble (YPG), exiliats a Suècia i Finlàndia, ja que el règim d’Erdogan els considera “terroristes” de manera indiscriminada. Cal recordar que les milícies kurdes han estat aliades crucials dels EUA i la UE en la lluita contra Estat Islàmic i que l’extradició dels seus combatents considerats “terroristes” per Turquia significaria una traïció a la causa kurda, plenament legítima.
Alhora, el Consell expressa la confiança en què Suècia i Finlàndia mantindran en el si de l’OTAN la mateixa concepció estricta de la democràcia que caracteritza la política en aquests estats que inclou el ple respecte a les convencions internacionals de drets humans.
Finalment, expressar tota la solidaritat al poble kurd, el suport a la lluita pacífica per la seva autodeterminació i denunciar que els seus drets hagin estat sacrificats per assolir objectius polítics de tercers països.
