El ponent relator de l’informe “Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate?”, Boriss Cilevics, ha presentat avui el darrer posicionament de compliment del document. Es tracta de la Resolució 2381 (2021), aprovada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa el 3 de juny de 2021.
En aquest informe, Cilevics lamenta l’existència de nombrosos judicis pendents, encara, contra alts càrrecs de la Generalitat per l’1 d’Octubre, així com la persecució dels exiliats polítics. El relator també es mostra preocupat per l’admissió del recurs contra els indults als presos i preses polítiques. Cilevics clou que és d’importància crucial de la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió del Codi Penal espanyol.
El ponent relator d’ambdós informes també recull en el seu informe que cal una investigació a fons del Catalangate i recomana a l’estat espanyol que posi en marxa una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. Cilevics considera que atendre la crisi derivada de l’espionatge amb Pegasus reconegut per Citizen-Lab podria contribuir a teixir confiança amb l’Estat.
En aquesta revisió, Cilevics tampoc no s’està de valorar la persecució econòmica del Tribunal de Comptes. En aquest sentit, el relator menciona la crítica que envolta aquest organisme, el qual no forma part de la judicatura espanyola perquè no és, pròpiament, un òrgan judicial, degut a la seva “politització i nepotisme”. Cilevics apunta també que la llei d’amnistia proposada pels partits polítics catalans al Congrés va ser considerada “inadmissible” i que, per tant, no va ser debatuda.
Amb tot, cal destacar que, fins al darrer moment, la majoria de representants espanyols a l’Assemblea no volia fer públic el nou posicionament de Cilevics per aquestes qüestions, cosa que ha sorprès molts dels presents al comitè. “Volien mantenir en secret l’informe de seguiment” denuncia la senadora i única membre independentista de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel, “mantenir a l’ombra les veritats i les vergonyes d’Espanya”. La republicana, que ha sigut també l’única membre independentista assistent a la presentació, ha afegit que “després del debat, molts dels membres estaven sorpresos que Espanya volgués mantenir aquest document classificat”.
Cilevics considera que l’Estat ha de fer més passes en matèria antirepressiva
A més, el relator es refereix als indults concedits als presos i preses polítiques com a “parcials”, tot fent referència a la pena d’inhabilitació que encara pesa sobre tots ells. Així mateix, lamenta la possibilitat que els indults siguin revocats. És per això que urgeix, com recull el posterior informe, a la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició del Codi Penal espanyol.
Pel que fa a les persones exiliades, Cilevics considera que no haver retirat les demandes d’extradició és inconsistent amb l’aprovació dels indults, i explicita que continuar la persecució contra ells és contradictori amb “l’esperit de convivència i harmonia” expressat pel president espanyol, Pedro Sánchez, en l’aprovació dels indults.
D’aquesta manera, si bé el document valora positivament els indults concedits pel govern espanyol, especialment pel fet que els presos i preses polítiques no s’hagin vist obligats a renunciar a les seves opcions polítiques, el Consell d’Europa constata la necessitat de l’Estat de seguir avançant en matèria antirepressiva per tal d’assegurar el seu compliment amb els estàndards del Consell.
El relator finalment recomana a l’Estat, tal com va fer en el seu pronunciament del juny de 2021, trobar vies democràtiques de resolució del conflicte, “sense haver de recórrer a l’enjudiciament criminal”.
Castel: “La democràcia a Espanya és deficitària”
Els republicans es mostren satisfets amb el posicionament de Cilevics i exigeixen a l’estat espanyol que continuï fent passes en matèria antirepressiva. “Un posicionament d’aquest estil per part d’un relator del Consell d’Europa hauria de ser un gran advertiment per a l’Estat”, diu la senadora i única membre independentista de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel, “si l’Estat vol complir amb els estàndards democràtics ha de seguir les recomanacions del Consell”. A més, Castel apunta que aquest nou informe “és una mostra que els organismes internacionals estan a sobre de la defensa dels drets humans”, i afegeix: “per això, no perden de vista el cas català”. La senadora posa en valor tota la feina feta pels republicans a l’hora de portar les vulneració de drets humans per part de l’estat espanyol al Consell d’Europa: “des d’Esquerra Republicana fa temps que ho diem: la democràcia és deficitària a Espanya”.
En l’informe aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ara fa un any, “Should politicians be prosecuted for statements made in the exercise of their mandate?”, el Consell d’Europa admetia que les i els líders independentistes empresonats eren presos i preses polítiques; convidava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició; reconeixia que l’1 d’Octubre no hi va haver violència per part de la ciutadania; i proposava la via del diàleg i la resolució democràtica.
